El bongo és el més gran de tots els antílops de selva. Habita els boscos densos i les selves plujoses de plana de l'oest d'Àfrica i la conca del riu Congo, així com algunes selves de muntanya de l'oest de Kenya. És un animal d'hàbits crepusculars i nocturns, acostuma a viure en parelles i en petits grups familiars. Els seus depredadors naturals més importants són els lleopards, les hienes tacades i els grans pitons, que poden capturar exemplars joves. Avui, però, el problema més greu per les seves poblacions és la destrucció del seu hàbitat natural, la selva.
Des de fa dues setmanes tenim entre nosaltres un altre mascle de Bongo provinent del Zoo de Lisboa. Es tracta d’un préstec per reproducció. Aquest és un tracte molt habitual entre els zoos d’Europa i permet la conservació de les espècies en perill, mitjançant una coordinació i una planificació en la seva reproducció que permeti el manteniment de la seva diversitat genètica, evitant un excés de consanguinitat.

Des d’aquest mes d’octubre tenim una nova instal·lació amb estruços, l’au més gran del planeta. Els estruços viuen en petits grups familiars, formats pels pares i els seus polls, i presenten adaptacions als medis àrids i semi-desèrtics. Són grans corredors, assolint velocitats de fins a 70 km/h i la seva alçada, d’uns dos metres, i la seva poderosa vista els fa uns companys ideals per a la resta d’herbívors de la sabana, doncs amb la seva reacció “avisen” zebres, gaseles i nyus de la presència d’algun depredador. Els mascles es distingeixen de les femelles per la seva coloració més fosca, donat que coven els ous de nit, mentre que les femelles ho fan de dia. Els ous són aproximadament del tamany de 40 ous de gallina

A més de l'observació directa, hi ha altres maneres de conèixer la fauna. Els rastres que deixen els animals sovint ens proporcionen dades interessants. Durant un passeig pel camp cal posar atenció a les clapes de terra humit, on poden haver-hi petjades d'un gran varietat d'espècies. Els excrements que trobem també ens informaran sobre la fauna present a la zona, tant per la forma que tinguin -és molt fàcil distingir un excrement de senglar d'un de guineu, sense anar més lluny- com per la seva posició -els mustèlids, per exemple, solen defecar a sobre de pedres o altres punts elevats. També l'observació de les pinyes caigudes i rosegades ens revelarà quina mena d'animal se l'ha menjat: un ratolí, un esquirol o un trencapinyes.
Uns dels rastres més curiosos que es poden trobar són les egagròpiles que fan molts ocells, particularment els rapinyaires nocturns en regurgitar les restes de menjar no digerides. Aquestes es presenten com a paquets atapeïts de pèl i ossos de les preses consumides. Si les desfem amb els dits possiblement trobarem cranis i altres ossos que ens permetran identificar les víctimes del rapinyaire. Altres rastres que podem cercar són marques als arbres, plomes, flocs de pèl, etcètera.