El duc Bubo bubo és el rapinyaire nocturn més gros que existeix al món, ja que pot pesar fins a 4 kg, mesurar 75 cm d’alçada i assolir quasi 2 m d’envergadura alar. Inconfusible pels seus grans ulls de color taronja i les seves “orelles” de plomes, els seus udols poden escoltar-se a més de 2 km de distància.

És un poderós caçador que no tan sols és capaç de capturar un ampli ventall de preses que inclouen esquirols, conills, llebres, rèptils, amfibis, peixos, eriçons, grans insectes, perdius, còrvids, coloms o ànecs, sinó que actua com un veritable superpredador, ja que pot alimentar-se també d’altres animals caçadors com mosteles, gats salvatges, joves guineus i fins i tot rapinyaires nocturns i diürns.

És un ocell sedentari i pot viure en diferents tipus d’ambients, encara que els seus hàbitats preferits són les cingleres de les serralades i de les ribes fluvials.

Acostuma a niar al peu d’alguna roca, arbre o arbust, i el niu consisteix en un senzill clot fet a terra no gens elaborat. El nombre d’ous és normalment de 3, a vegades fins i tot en ponen 4, encara els polls que arriben a volar només solen ser 2, sovint només 1, en funció de la quantitat d’aliment que poden aconseguir els pares.

Com totes les aus rapinyaires, és una espècie protegida a Catalunya. Malgrat que no es troba en una greu situació i és encara present en molts llocs del nostre territori, les seves poblacions es veuen avui molt perjudicades per l’alteració ambiental dels seus territoris, la disminució de les seves preses i la caça incontrolada . Quan la reproducció tingui èxit, els joves nascuts al Zoo seran alliberats a la natura.

Després d’una important feina de restauració i renovació de tot l’espai, hem tornat a obrir al públic el grup d’instal·lacions que constitueixen “Les muntanyes de Montserrat”, una de les construccions més antigues del Parc, que a partir d’ara estarà dedicada a les espècies de la nostra pròpia fauna, no per més propera, menys interessant o atractiva que d’altres de més exòtiques.  

A l’inici del recorregut hi trobareu la cabra salvatge Capra pyrenaica, concretament de la sub-espècie hispanica, que ocupa serralades típicament mediterrànies com Sierra Nevada, Cazorla y Segura o els Ports de Tortosa - Besseit, al sud de Tarragona, on avui  viuen més de 7.000 exemplars i d’on procedeixen els animals fundadors del nostre ara ja nombrós ramat.  

L’altra espècie muntanyenca que hi trobarem és l’isard Rupicapra rupicapra, un animal característic de l’alta muntanya, que a la península habita només a les grans serralades del Cantàbric i els Pirineus, sempre a altituds superiors als 1.500 m a l’estiu (encara que a l’hivern poden baixar fins als 1.000 m). Durant la primera meitat del segle passat, l’isard també va estar a punt d’extingir-se a causa de la caça abusiva, però la protecció de la qual es beneficia des de fa ja anys, ha permès també la seva recuperació.

També hi podreu veure el cérvol Cervus elaphus, un imponent animal que manté poblacions importants en moltes zones de la península Ibèrica, però que a Catalunya va arribar a extingir-se en estat salvatge. Les poblacions que ara hi viuen provenen de reintroduccions, en algunes de les quals, com les realitzades a la serra del Cadí, ha participat el nostre Zoo.

Però per representar adequadament a la fauna ibèrica no hi podien faltar de cap manera els ocells, en especial els rapinyaires, molt abundants i diversificats en tot l’àmbit mediterrani: El duc Bubo bubo, del que en parlem més amunt, i el voltor Gyps fulvus. El voltor comú, actualment és l’espècie d’ocell carronyaire més abundant de la península, però no fa gaires anys va estar en una situació molt preocupant. A Catalunya segueix sent un animal més aviat escàs, que des de fa temps s’està ajudant a recuperar amb l’existència de dos menjadors  controlats: un a la serra de Camarasa i l’altra als Ports de Tortosa - Besseit.  

Finalment també és interessant destacar els arbres que hi creixen (cedres del Líban, araucàries, lledoners i alzines assoleixen grandàries considerables i confereixen a l’entorn un aspecte fresc i frondós) acompanyats per arbustos característics del bosc mediterrani com són la lavanda, l’estepa, l’espígol, la farigola o el romaní, de manera que flors i fragàncies mediterrànies ens envoltaran durant tot el recorregut.

Com és habituals d’uns anys cap aquí, el dia 10 de setembre el Departament d'Educació del Zoo de Barcelona organitzarà unes JORNADES DE PORTES OBERTES dirigides a mestres i professors.

En aquestes trobades s’hi expliquen les activitats que duu a terme el Departament d'Educació, com es podem implementar a les escoles i són una bona ocasió per a rebre els suggeriments dels ensenyants.

Com sempre, s’obsequiarà als assistents amb un aperitiu, dues entrades al Zoo i els darrers materials educatius que hagi editat el Departament d'Educació del Zoo de Barcelona.

PREGUEM QUE CONFIRMEU LA VOSTRA ASSISTÈNCIA AL 93.225.67.87, A escolazoo@mail.cinet.es o al fax 93.225.25.63

Materials pedagògics per als mestres

Si sou mestres i durant aquest mes de setembre planifiqueu el curs 2002/2003,  una visita ràpida a les pàgines de www.zoobarcelona.com/educacio us pot ser de molta utilitat.

Hi podeu trobar totes les visites que s’ofereixen al Zoo de Barcelona, classificades per nivells escolars, i amb suggeriments per fer activitats amb els alumnes abans de la visita, una explicació del que es fa durant la visita i més idees per dur a la pràctica després de la visita.

També hi trobareu facilitats per realitzar la reserva i la informació de preus i horaris.  

 

Amb el nou curs, i en vistes a l’alta participació de l’any passat, reprenem aquest concurs amb una nova pregunta.  

Sabríeu dir quin és el sentit més desenvolupat que té el duc?

• l’olfacte,
• l’oïda
• o la vista

Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població.   Mireu la resposta al següent número del butlletí electrònic del Zoo. Entre les respostes correctes sortejarem una GUIA DELS ANIMALS DEL ZOO i una GUIA BOTÀNICA DEL ZOO, que us serà enviada dins el mes següent a la publicació de la resposta.   ANIMEU-VOS A PARTICIPAR !!  

Durant aquest mes d’agost, també hem obert una instal·lació que duia mesos en reformes: l’Aviari. Des de sempre, l’Aviari ha estat un recinte tancat on, el control de les variables ambientals permetia allotjar ocells tropicals. Però la renovació de la col·lecció per tal d’adaptarla als objectius de conservació d’espècies amenaçades i d’educació ambiental ha fet necessària, també, una renovació de les instal·lacions.

Amb aquesta renovació es pretén explicar al visitant com són les diferents selves del món i les aus que les habiten. Així doncs hi trobareu instal·lacions totalment naturalitzades per tal de reproduir els tres grans tipus de selva que hi ha al món: l’africana, l’amazònica i l’asiàtica.

D’entre les noves espècies que hem incorporat val la pena destacar el Botxí de pit vermell Laniarius barbarus, l’Ocell Paraigüa Cephalopterus penduliger  o les Jacanes, Jacana jacana.

El botxí de pit vermell, és un vistós ocell africà de coloració vermella i un autèntic depredador que s’alimenta d’invertebrats i de tota mena de petits vertebrats. Força territorials, les veus del mascle i s’escolten constantment dins el territori de la parella.

L’ocell paraigua és un espectacular ocell forestal americà. Rep el seu nom a causa de la vistosa cresta erèctil que té sobre el cap i un gros plomall que li penja del cap, que els mascles fan servir per atraure les femelles.

Les jacanes són uns ocells aquàtics que presenten un hàbit de comportament molt curiós que els diferencia de la resta dels ocells: caminen sobre l’aigua, o més concretament, sobre les plantes que hi suren. Es tracta d’un exemple d’adaptació molt interessant que volíem mostrar als nostres visitants. La seva instal·lació, que compta amb la visió transversal d’un bassal d’aigua, permet una vista molt interessant d’aquest comportament.

Aquest mes de setembre hem posat remei a un doble problema de solitud de les nostres elefantes. Resulta que en teníem dues: una d’asiàtica i una d’africana i ambdues estaven soles. L’Alícia, l’africana, estava força habituada a la solitud però la Petita, la nostra elefanta asiàtica, no la duia gens bé. De fet va començar a manifestar comportaments que palesaven un malestar creixent. Per això, des de fa uns quants mesos que vam iniciar la recerca de companyes per a les nostres elefantes. Finalment, vam acordar amb un zoològic valencià, Terra Natura, que tenia una situació similar a la nostra, un intercanvi que permetés que tan les nostres com les seves tinguessin companyia.

La Susi, elefanta africana, va arribar el dia 1 de setembre, pesa 3900 kg, i, de moment, romandrà a la instal·lació paral·lela a la de l’Alícia a l’espera que totes dues es coneguin una mica més. El mateix dia la Petita va partir cap a Terra Natura on trobarà un grup d’elefants asiàtics que li permetran, també, trobar companyia.  

I, per acabar, una altra novetat al Zoo: la nova casa d’en Floquet. L’avançada edat del nostre animal més famós, el seu estat de salut i el creixement del grup de goril·les del Zoo feien necessàries una sèrie de millores que, de ben segur, milloraran la seva qualitat de vida.

Amb les reformes s’ha aconseguit la naturalització del conjunt de la instal·lació per proporcionar un hàbitat divers que estimuli els goril·les, s’han ampliat les àrees amb calefacció soterrada que permetin un millor confort a l’hivern, tant a la part exterior com a l’interior de la instal·lació, s’incrementa la superfície efectiva per al grup, es construeixen i milloren els dormitoris interiors i possibiliten nous racons per al joc. Igualment, els melanomes que ha desenvolpat en Floquet (extirpats en dues operacions de les que ja us vam informar) i el seu mateix comportament refractari a la llum directa, han fet necessari cobrir part de la instal·lació exterior amb un sostre que impedeixi el pas de la radiació ultravioleta.

Cliqueu aquí si voleu veure en Floquet en directe a la seva nova casa.