El tigre Panthera tigris és el felí més gran que existeix, amb exemplars que pesen més de 300 kg i mesuren més de 3 m de llargària. És un dels depredadors terrestres més poderosos que s’alimenta de tota mena de preses de grandària mitjana i grossa: des de porc senglars de no més de 30 kg, fins a cérvols, antílops, búfals i fins i tot bòvids salvatges com el gaür que poden assolir els 1.000 kg de pes. 

Com que la seva tècnica de caça és a l’aguait, mai viu en llocs oberts, ja que necessita una bona cobertura vegetal per tal d’aproximar-se a les seves víctimes sense ser detectat fins al darrer moment. Així, el tigre viu a manglars, regions pantanoses ben arbrades, selves seques, selves humides, boscos caducifolis i fins i tot boscos de coníferes.

 Animal solitari, la unitat social bàsica és la de la femella amb les seves cries, que ocupen territoris d’uns 20 km2. Els mascles, que només es relacionen amb les femelles quan aquestes es troben en zel, tenen territoris força més amplis que acostumen a incloure els de diferents femelles. La gestació dura una mica més de tres mesos i en cada ventrada neixen entre 2 i 4 cadells, que pesen aproximadament 1 kg. 

Malgrat que abans era una espècie comuna a tota la seva àrea de distribució, i en determinades regions constituïa un greu problema per al bestiar domèstic i fins i tot per a la població humana, ja que de tant en tant apareixien els famosos “devoradors d’homes”, animals que per alguna circumstància excepcional s’acostumaven a menjar persones i que sembraven el terror en àmplies zones, avui dia el tigre és un animal que es troba en greu perill d’extinció a causa de la destrucció del seu hàbitat, la desaparició de les seves preses i l’augment de la caça furtiva, que darrerament s’ha disparat fins i tot a l’interior dels parcs nacionals i les reserves de caça, on teòricament es troben protegits. 

La subespècie que viu al Zoo de Barcelona és el tigre de Sumatra Panthera tigris sumatrae,  que només habita a l’illa de Sumatra (Indonèsia). Més petit que les subespècies continentals, es distingeix pel seu color general més fosc, per tenir una petita crinera al clatell i perquè és la subespècie que té més llargs els flocs de pèl de la cara.Si voleu saber més sobre tigres: visiteu la fitxa del Zoo i no us perdeu la pàgina http://www.5tigers.org/

El tigre és avui víctima d’importants amenaces, tant ambientals com comercials. La contínua destrucció del seu hàbitat i el comerç il·legal de parts del seu cos, estan duent les poblacions salvatges al límit de l’extinció. La població global de tigres ha caigut, al llarg del segle XX des de 100.000 exemplars al 1900 fins als 5000 que avui s’estima que sobreviuen.

En aquest plànol es poden observar les àrees de distribució del tigre al 1900 –groc- i actual – vermell-.

De les 8 subespècies que existien tres ja han estat exterminades: el tigre de Bali (desaparescut als anys 40), del Caspi (als anys 70) i  el de Java (als 80, encara que hi ha quei confia en que quedi algun exemplar, degut a que s’han observat algunes petjades a principi de la dècada dels noranta). Actualment, els més propers a l’extinció són, amb entre 20 i 30 exemplars, el tigre del sud de la Xina, i amb entre 400 i 500 exemplars els tigres de Sumatra (el que tenim al Zoo de Barcelona) i el tigre de Sibèria.  

L’escassetat de les poblacions actuals, juntament amb la capacitat dels zoològics per a conscienciar el seu públic, fan molt necessària la seva intervenció, coordinant el maneig de les seves poblacions, per una banda, i donant suport a les poblacions salvatges per mitjà de diversos projectes, en el marc de la Campanya de suport als tigres de l’Associació Europea de Zoològics.  

Aquests projectes es basen en l’estudi de l’ecologia del tigre, la vigilància contra la caça furtiva i la promoció de formes de desenvolupament sostenible en les comunitats properes als hàbitats del tigre.

Sabríeu dir perquè li serveixen les ratlles al tigre?

• Per diferenciar els mascles de les femelles
• Per camuflar-se entre la vegetació de la selva
• Per avisar de que són animals perillosos

Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es.

Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població.

Mireu la resposta al següent número del butlletí electrònic del Zoo. Entre les respostes correctes sortejarem una GUIA DELS ANIMALS DEL ZOO i una GUIA BOTÀNICA DEL ZOO, que us serà enviada dins el mes següent a la publicació de la resposta.  

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR !!

 

 Tití cap de cotó

 

Durant el XIXè Congrés de Zoos Europeus, celebrat a Barcelona, també es va cloure la campanya de defensa de la Mata Atlàntica, la selva brasilera.  

La Mata Atlàntica és una de les 25 Zones Crítiques de la Biodiversitat Mundial. Aquesta selva conserva en l’actualitat tan sols un 7,5% de la seva extensió original i presenta un graude biodiversitat més gran que el que podem trobar a la Selva amazònica (com exemple, unes 353 espècies de mamífers davant de 261 espècies a l’Amazonia).  

En les activitats dutes a terme al llarg d’aquesta campanya han participat 90 zoos de 34 països diferents, s’han realitzat nombroses activitats de conscienciació pública i s’ha donat suport a diversos projectes, tant des dels Zoos europeus com des dels donatius particulars dels visitants. Només dels visitants, s’han recollit 147.000 €.  

Aquest projectes s’han centrat especialment en la reforestació de corredors biològics, doncs un dels problemes més importants és l’empobriment genètic de les poblacions de titins, i altres animals, per l’aïllament dels hàbitats. També han estat projectes que combinessin aspectes socials i mediambientals. És a dir, que s’ha buscat vincular els projectes realitzats a programes d’ocupació local (en vivers forestals, tasques de replantació, tallers per a la fabricació de joguines –nines i titelles- que han estat emprades en les campanyes europees,...), doncs es feien en àrees amb alts nivells d’atur. De fet, és clar que no és possible dur a terme projectes de protecció de la natura amb èxit si no es té en compte la situació social de les poblacions afectades i s’aconsegueix el seu suport i complicitat.

Aquest mes de setembre han nascut per primera vegada a les nostres instal.lacions 5 caimans de musell ample Caiman latirostris, una espècie originària de la part meridional de l’Amèrica del Sud que es troba en l’actualitat en greu perill d’extinció.

Els pares són una jove parella que també era la primera vegada que posaven ous, els quals han estat covats de manera controlada en una incubadora. Aquest rèptil és un animal no gaire comú en captivitat a Europa, i la seva reproducció s’ha aconseguit en comptades ocasions. És, per tant, un gran èxit pel Terrari del Zoo de Barcelona i per la conservació d’aquesta espècie.

En una de les instal·lacions centrals del Terrari del Zoo es pot veure aquests dies una imatge insòlita: tota una família de cocodrils nans africans Osteolaemus tetraspis, convivint en el mateix recinte. La parella reproductora i les seves 8 cries juntes, un fet molt poc habitual en captivitat. La delicadesa amb la qual aquests rèptils tenen cura dels seus petits (sovint pugen sobre el cap dels seus pares), contradiu la idea de que els cocodrils són uns animals agressius, perillosos i sense cap comportament que recordi al de les altres classes de vertebrats.

Tal i com vam informar al darrer butlletí, durant el passat mes de setembre vam intercanviar una elefanta asiàtica per una d’africana, per tal d’evitar que estiguessin soles. Concretament se n’ha anat la “Petita” i ha vingut la “Susi”, amb el Safari Park El Verger, d’Alacant.

La Petita  ha viscut durant més de 30 anys al Zoo de Barcelona i, des de que fa uns mesos es quedà sola, vam començar a buscar-li un nou allotjament. Les notícies que en  tenim, del seu nou Zoo són bones: que s’hi ha adaptat bé, que de seguida ha establert una bona relació amb els seus nous cuidadors i que continua tenint molta gana.   

Del 17 al 22 de setembre va tenir lloc a Barcelona el Congrés d’EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris) organitzat pel Zoo de Barcelona. Van participar 520 persones representants de 250 zoos i aquaris de 32 països diferents. Durant el Congrés s’ha tractat de com augmentar el suport a la fauna de Sud-Amèrica; de diferents projectes de Conservació (com les campanyes anuals de conservació de l’EAZA i s’ha aprovat un document d’estratègia dels zoològics per al segle XXI.

El més important del congrés, però, han estat les més de 70 reunions d’experts dels programes europeus de cria en captivitat, per a les espècies més amenaçades, les EEP.

Aquests programes impliquen que la seva reproducció, entre d’altres aspectes del seu maneig, està coordinada a nivell europeu. Així, es decideix coordinadament entre tots els zoos quins animals s’han d’aparellar i amb qui, quins són els que estan més preparats per a la reintroducció (quan hi ha un programa de reintroducció), quines són les espècies amb un perill d’extinció major i que, per tant, cal dedicar-los més espai i reproduir més, quines novetats en el maneig cal aplicar, etc.