Suport als tigres salvatges

Els zoos europeus han decidit dedicar la seva campanya de conservació anual a la conservació del tigre, una espècie que ha passat de 100.000 a 5.000 exemplars al llarg del segle XX. Els fons recollits seran administrats per la fundació 21st Century Tiger, en la gestió de projectes de recuperació de les poblacions salvatges de tigres.

El Zoo de Barcelona vol participar-hi preparant, entre d’altres activitats, una Trobada d’Instituts el dia 20 de desembre.

L’activitat, pensada per prendre consciència ambiental d’una manera lúdica el darrer dia del trimestre, tindrà dues parts: una visita guiada d’uns 40 minuts a l’entorn dels problemes de la conservació de la vida salvatge (comerç il·legal d’espècies, cacera furtiva, pèrdua d’hàbitats selvàtics, espècies en perill,...) i una sèrie de proves i jocs sobre els mateixos temes. L’activitat durarà dues hores en total i inclou l’entrada al Zoo. (Preu: 19€ per grup + 3.45 € per estudiant).

El goril·la Gorilla gorilla pertany, junt amb l’orangutan, el ximpanzé i el ximpanzé pigmeu o bonobo a la família dels Pòngids, la més estretament relacionada amb la de l’home. És el més gran de tots els primats vivents, ja que els mascles adults poden arribar a fer quasi 2 m d’alçada quan es posen drets i a pesar més de 300 kg. Les femelles, més petites, pesen entre 70 i 120 kg. Animal d’hàbits fonamentalment terrestres, només els joves solen enfilar-se als arbres amb una certa freqüència. En caminar per terra ho fa de manera quadrúpeda, recolzant-se sobre els peus i els artells de les mans.

Viu a la selva plujosa del centre d’Àfrica, des del nivell del mar fins a regions muntanyoses de quasi 4.000 m d’altitud, preferentment en boscos secundaris amb prou clarianes per deixar entrar la llum necessària pel creixement d’un espès sotabosc de falgueres, arbusts i lianes. La seva alimentació és estrictament vegetariana : ingereix a diari grans quantitats de fulles, brots tendres, arrels, fruites i la medul.la d’algunes plantes com el bambú. A diferència del ximpanzé, mai se l’ha vist menjar carn a la natura.

El goril·la viu en grups familiars formats per un nombre d’exemplars que varia entre 2 i més de 30. Els grups més habituals són els constituïts per un mascle adult dominant, fàcil de reconèixer pel pelatge platejat de la seva esquena, un o dos mascles joves d’esquena negra, cinc o sis femelles i algunes cries. Es desplacen per amplis territoris familiars, però es mouen molt poc cada dia, ja que la major part del temps el passen menjant o descansant. Per dormir, cada animal construeix un niu amb fulles i branques doblegades, gairebé sempre situat al terra.

En l’actualitat, el goril·la és una espècie molt vulnerable que es troba en greu perill d’extinció, i el seu nombre no deixa de minvar any rera any. Les raons d’aquesta preocupant situació són la ràpida deforestació de la selva tropical en ser talada per obtenir-ne la fusta, l’augment de l’activitat agrícola i ramadera a les regions on viu i també la caça directa, darrerament molt potenciada per l’hàbit de consumir “carn de selva” en les explotacions que treballen a l’interior de la jungla. Tota mena d’animals són caçats per ser menjats pels treballadors d’aquestes explotacions i, encara que sembli impossible, també ho són espècies com el ximpanzé i el goril·la.

La Muni s’integra al grup

Des de que van néixer les primeres goril·les al Zoo de Barcelona, després de 20 anys de no reproduir aquesta espècie, ens vam trobar amb el problema de que les seves mares no sabien tenir-ne cura i corrien el risc de patir danys físics si les deixàvem amb elles. La raó d’aquest desconeixement era que elles, les mares, havien estat separades de les seves mares , criades amb biberó i privades d’un grup familiar en el que desenvolupar-se i aprendre tots els comportaments d’un bon goril·la.

Per evitar que aquest comportament es repeteixi de nou amb les actuals cries i futures mares el Zoo de Barcelona va iniciar un programa d’introducció de les cries al grup de goril·les adults. Després de criar-les els primers mesos per humans (com el que veieu a la foto) i amb biberó s’intentaria la integració en un grup d’adults per facilitar que es desenvolupin amb la seva companyia i aprenguin a fer de goril·les. Després de tres anys de treball, Nimba i Batanga (les primeres nétes d’en Floquet), que aviat faran quatre anys, i la Muni que en farà dos, ja viuen amb el seu avi Floquet de Neu i les seves companyes d’instal·lació, Virunga, que actua de mare adoptiva, i la Coco que ja està arribant a la maduresa sexual.

La introducció de les petites no tan sols els ha beneficiat a elles, al retrobar-se la família, sinó també a en Floquet i les seves dues femelles. Amb l’arribada de les petites es mostren molt més actius, amb més varietat i quantitat d’estímuls, fent-los la vida més agradable.

Ha nascut un altre nét, aquesta vegada és mascle

Aquest mes d’octubre va néixer un altre nét d’en Floquet, que podeu veure a la foto. El part i el post part es van desenvolupar en termes generals satisfactòriament. S’intentà que Matxinda, la mare, es fes càrrec del petit, però després d’unes hores d’observació es va veure que tampoc aquesta vegada seria possible. Per això ara té tres cuidadores que es relleven per que sigui atès les 24 hores del dia. El podreu veure a la nurseria tocant a les instal·lacions dels titins.

Resposta del mes d’octubre:

Sabríeu dir perquè li serveixen les ratlles al tigre?

La resposta correcta és: per camuflar-se entre la vegetació de la selva. Per tant, si heu encertat, enhorabona!!

Guanyadors del sorteig d’octubre:

La classe de 3r. A del Col·legi Sant Josep, Les Escolàpies d’Igualada.

Moltes felicitats a tots els alumnes i al seu mestre d’informàtica, Emili Escolà. I recordeu que ben aviat rebreu a l’escola les dues guies del Zoo!

Pregunta d’aquest mes:

Avui dia, l’enemic més important del goril·la és l’home, però, sabríeu dir quin és el seu principal depredador natural?

• el lleó
• el lleopar
• del tigre

Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es

Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població.

Mireu la resposta al següent número del butlletí electrònic del Zoo. Entre les respostes correctes sortejarem una GUIA DELS ANIMALS DEL ZOO i una GUIA BOTÀNICA DEL ZOO, que us serà enviada dins el mes següent a la publicació de la resposta.

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR!!!

Una de les darreres adquisicions del Zoo ha estat una parella de nyandús Rhea americana. Aquests ocells terrestres, que han perdut la capacitat de volar, són uns parents dels més coneguts i espectaculars estruços. Viuen a les pampes i altres zones obertes de l’Amèrica del Sud, on formen petits bàndols. No presenten la característica diferència de coloració entre mascles i femelles que es troba en els estruços (mascles de plomatge negre i femelles de plomatge bru), ja que en aquest cas els dos sexes són d’aparença molt similar.

D’alimentació força omnívora –mengen molts vegetals, però també capturen petits animalons-, tenen una boca molt grossa que els permet empassar-se objectes de considerable grandària. El seu sentit més desenvolupat és el de la vista, i els seu sistema de fugir dels depredadors és corrent, per això són capaços d’assolir importants velocitats.

Amb molt poc temps de diferència han nascut al Zoo de Barcelona dos cries de guanac Lama guanicoe, el parent salvatge de les llames, uns animals domesticats per l’home des de fa centenars d’anys a l’Amèrica del Sud que resulten molt més coneguts. Els guanacs són també parents dels camells i els dromedaris (encara que aquests viuen en altres continents), i es caracteritzen pel seu pelatge curt i de color vermellós. La gestació en aquests animals dura uns 11 mesos i acostuma a néixer un sol petit en cada part, encara que de vegades tenen bessons. El jove guanac és capaç d’aixecar-se i córrer als pocs minuts del seu naixement.

Des de fa poc temps es pot veure en una àmplia instal·lació en bona part oberta (encara que també té un recinte tancat per quan les condicions atmosfèriques no són les adequades), una parella de tortugues d’esperons africanes Geochelone sulcata. Aquesta espècie és la tortuga de terra més gran que existeix després de les de les Galápagos y les Seychelles (aquestes sí autèntiques gegants), amb una closca que pot arribar a mesurar fins a 75 cm de longitud.

La tortuga d’esperons africana viu a les regions subdesèrtiques del Sahel, al sud del Sàhara, alimentant-se de l’escassa vegetació que creix en aquesta seca zona. En èpoques de sequera i per la nit, s’enterra en caus subterranis per tal de protegir-se de les condicions extremes del seu hàbitat.

El tigre és avui víctima d’importants amenaces, tant ambientals com comercials. La contínua destrucció del seu hàbitat i el comerç il·legal de parts del seu cos, estan duent les poblacions salvatges al límit de l’extinció. La població global de tigres ha caigut, al llarg del segle XX des de 100.000 exemplars al 1900 fins als 5000 que avui s’estima que sobreviuen.

En aquest plànol es poden observar les àrees de distribució del tigre al 1900 –groc- i actual – vermell-.

De les 8 subespècies que existien tres ja han estat exterminades: el tigre de Bali (desaparescut als anys 40), del Caspi (als anys 70) i el de Java (als 80, encara que hi ha quei confia en que quedi algun exemplar, degut a que s’han observat algunes petjades a principi de la dècada dels noranta). Actualment, els més propers a l’extinció són, amb entre 20 i 30 exemplars, el tigre del sud de la Xina, i amb entre 400 i 500 exemplars els tigres de Sumatra (el que tenim al Zoo de Barcelona) i el tigre de Sibèria.

L’escassetat de les poblacions actuals, juntament amb la capacitat dels zoològics per a conscienciar el seu públic, fan molt necessària la seva intervenció, coordinant el maneig de les seves poblacions, per una banda, i donant suport a les poblacions salvatges per mitjà de diversos projectes, en el marc de la Campanya de suport als tigres de l’Associació Europea de Zoològics.

Aquests projectes es basen en l’estudi de l’ecologia del tigre, la vigilància contra la caça furtiva i la promoció de formes de desenvolupament sostenible en les comunitats properes als hàbitats del tigre.