bernat pescaire Ardea cinerea

La família dels Ardèids, a la qual pertany el bernat pescaire Ardea cinerea, està formada per més de 35 espècies diferents, moltes d’elles de distribució tropical. Totes presenten una morfologia semblant, amb potes, coll i bec considerablement llargs, que els permet moure’s amb comoditat per les zones inundades que normalment habiten.

El bernat pescaire és el representant més gran de la família al continent europeu, amb una llargada d’uns 90 cm, una envergadura alar d’uns 170 cm i un pes que oscil·la entre 1,5 i 2 kg. Les potes són molt llargues, així com el coll, que manté plegat en forma de “S” quan vola i quan està en repòs. La coloració del plomatge és grisa a les parts superiors i més clara per sota. Una franja negra va des de l’ull fins al clatell, d’on surten uns plomalls del mateix color. El bec és de color groc durant la major part de l’any, excepte a la primavera, quan es torna de color vermellós.

És un ocell que podem trobar en tota mena de zones humides –aiguamolls, rius, llacs- de terres baixes o de mitjana alçada (sempre que hi hagin canyissars o boscos als voltants), de bona part d’Europa i la major part d’Àsia i Àfrica. És un migrador parcial, és a dir, que només migra una part de la població, sobretot els individus que viuen més al nord, on l’aigua es gela a l’hivern. Als Països Catalans el podem trobar tot l’any, però a finals d’agost comencen a arribar, sobretot al Delta de l’Ebre, exemplars provinents del nord d’Europa. Entre els mesos de febrer i abril tornen al seu lloc d’origen. Hi ha, però, uns quants animals que romanen tot l’any entre nosaltres.

El bec llarg, en forma de punta de llança, els serveix perfectament per aconseguir l’aliment, sobretot peixos, amfibis i, amb menys freqüència, insectes. Tot i ser un animal gregari, pesca sol. Passa llargues estones immòbil en aigües somes, esperant que una presa es posi al seu abast. En aquest moment, dispara el coll i la travessa amb el bec, utilitzant-lo com si fos un arpó. Seguidament la llença enlaire i l’entoma per la banda del cap, sobretot si és un peix, per poder-se’l empassar sense que les escates ofereixin resistència.

El bernat pescaire viu en colònies que poden arribar a ser molt nombroses, de vegades barrejat amb altres espècies de la seva família, com ara martinets o esplugabous. Entre els mesos de gener i febrer, els mascles comencen a ocupar i a refer els nius antics, situats a les zones altes dels arbres, i a provar d’atreure les femelles amb crits força escandalosos. La posta té lloc normalment el mes de març i consta de 2 o 3 ous. Durant el període d’incubació, que dura 26 o 27 dies, els dos membres de la parella es van alternant per covar els ous.

Cal recordar que la colònia de cria de bernat pescaire més gran de Catalunya, amb més de 70 nius, es troba al Zoo de Barcelona.

Com tots deveu saber, una nova catàstrofe ecològica provocada pel vessament del petroli del “Prestige” al mar Atlàntic està malmetent tot l’ecosistema marí i costaner de Galícia. Un fet que, desgraciadament, es repeteix amb freqüència a molts llocs del món i encara més en zones com Galícia, per davant de la qual passen !!uns 600 petrolers al dia !!

Mascarell Sula bassana

Les tones i tones de petroli vessades al mar han arribat ja a la costa i han afectat sens dubte els rics bancs de peix i de marisc que constitueixen la principal riquesa d’aquella zona, però també de manera destacada a les poblacions d’aus marines que viuen allà. Gavots Alca torda, mascarells Sula bassana, corb marins emplomallats Phalacrocorax aristotelis i grossos Phalacrocorax carbo, calàbries grosses Gavia immer, frarets Fratercula arctica i moltes altres espècies d’ocells estan apareixen totalment coberts de petroli a les platges i, per tant, amb molt poques possibilitats de supervivència malgrat els esforços que es fan per evitar-ho.

Somorgollaire Uria aalge

I potser el cas més greu és el del somorgollaire Uria aalge, ja que d’aquest bonic ocell que recorda una mica als pingüins només quedava abans del desastre ecològic una petita població endèmica de no gaire més de 20 parelles, i és probable que aquest fet hagi estat la seva condemna definitiva.

Resposta del mes de novembre:

Sabríeu dir quin és el principal depredador natural del goril.la?

La resposta correcta és : EL LLEOPARD, que és especialment perillós per a les cries i els joves. Si l’heu encertat, enhorabona!!

Guanyadors del sorteig de novembre:

La classe dels Roures de 6è de l’escola Subirats de Lavern.

Moltes felicitats a tots els alumnes, especialment a la Marta, i a la seva mestra Núria. I recordeu que ben aviat rebreu a l’escola les dues guies del Zoo!

Pregunta d’aquest mes:

Malgrat que el bernat pescaire no es troba avui en perill d’extinció, les seves poblacions pateixen fortes pressions per part de l’home. Sabríeu dir quin és el principal perill al qual s’enfronta?

• la caça
• la destrucció i contaminació dels ambients humits
• el verí

Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es

Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població.

Mireu la resposta al següent número del butlletí electrònic del Zoo.

Entre les respostes correctes sortejarem una GUIA DELS ANIMALS DEL ZOO i una GUIA BOTÀNICA DEL ZOO, que us serà enviada dins el mes següent a la publicació de la resposta.

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR !!

Al Zoo de Barcelona, a més dels animals que viuen dins les seves instal·lacions hi ha una abundant fauna lliure. Molts han vingut sols atrets per l’ambient tranquil i l’abundància d’aliment. Molts d’altres hi són per que ens agrada.

D’entre tots ells destaca el bernat pescaire, Ardea cinerea, que ha establert al Zoo de Barcelona una colònia d’entre 60 i 70 nius, la més gran de Catalunya. El bernat és una au migratòria que, com moltes altres, està adquirint hàbits sedentaris. Així, en veureu molts a la primavera i a l’estiu, però també ara a l’hivern. Això es deu principalment a que troben noves fonts d’aliment estables durant tot l’any (el cas més paradigmàtic és el de les cigonyes, que s’han adaptat a buscar aliment en els abocadors) però també hi ha qui apunta els efectes del canvi climàtic, que dóna hiverns més benèvols. El mateix passa amb altres Ardeids que podreu veure habitualment al Zoo, doncs hi nien, com són el martinet blanc, Egretta garceta (al Zoo hi ha una mitja dotzena de nius), i l’esplugabous, Bubulus Ibis (prop d’ una desena de nius, segons els anys).

gavina riallera Larus ridibundus

D’entre els ocells que trobareu principalment a l’hivern hi ha el pit roig Erithacus rubecula, la gavina riallera Larus ridibundus, la cuereta blanca Motecilla alba, la cuereta torrentera Motecilla cinerea, el tallerol Sylvia melanocephala, el rossinyol bord Cettia cetti i el blauet Alcedo attis.

blauet Alcedo attis

Els blauets que viuen al Zoo es solen instal·lar a la vora del llac de les mones aranya i, si alguna vegada en descuidem i deixem una finestra oberta, entren a l’aquari per veure quin peix es poden cruspir.

pit roig Erithacus rubecula

El pit roig és un animal molt territorial que es distribueix per tot el parc però cada mascle ocupa una àrea determinada. El rossinyol bord té la curiosa habilitat d’imitar els sons d’altres ocells pel que, sentint-lo, és fàcil de confondre amb el pit roig. Clica aquí per sentir els pits roig i aquí per sentir un rossinyol bord.

Però a més dels ocells propis del nostre país que, lliurement, s’apropen al Zoo de Barcelona, també tenim ocells provinents d’altres zones del món que per diferents motius s’han establert entre nosaltres. (Clica aquí si vols conèixer els problemes ecològics causats per espècies invasores).

Cigne negre Cygnus atratus

Per una banda, tenim ocells del Zoo que poden viure lliurement arreu del parc sense que hi hagi risc pels visitants ni de que s’escapin. D’entre aquests destaca el paó reial Pavo cristatus, originari del sud est de la Índia i de l’illa de Sri-Lanka, que es reprodueix, viu i mou pel Zoo amb total llibertat. Els mascles d’aquesta espècie tenen un plomatge molt vistós que els fa molt atractius als visitants. Una altra espècie que s’ha adaptat a la vida dins el Zoo és el cigne negre Cygnus atratus, originari d’Austràlia. Aquest any han establert 4 nius i els polls ja han sortit dels ous (els veureu amb els seus pares que els vigilen tot el dia a la vora del llac de les mones aranyes, al peu de la muntanya de Montserrat, al peu de la dama del paraigües i amb els flamencs europeus).

cotorra argentina Myiopsitta monachus

Per altra banda, com a d’altres indrets de la ciutat, tenim ocells que provenen d’alliberaments incontrolats d’animals domèstics. El cas més abundant és la cotorra argentina Myiopsitta monachus. Aquesta cotorra va començar a niar a totes les zones amb palmeres de la ciutat i així s’extengué ràpidament per Barcelona, com ja ho ha fet d’altres ciutats d’arreu del món. Però darrerament s’ha observat que ha adquirit l’habilitat de niar en molts altres tipus d’arbres pel que la seva expansió pot ser encara molt més gran. Els efectes per a la fauna autòctona són motiu de preocupació i estudi actualment. D’altres aus amb origen similar són la cotorra de krammer Psytacula krameri i la cotorra de cap blau Aratinga acuticaudata.

gavià argentat Larus cachinnans

A diferència de moltes espècies animals, que en l’actualitat es troben en regressió en quasi tot el món, el gavià argentat de potes grogues Larus cachinnans és una de les poques aus (i també animals en general) que avui dia està en expansió. I això és així perquè aquest gros ocell marí és un gran oportunista que ha sabut aprofitar un recurs que l’home produeix en quantitat : les escombraries. En els abocadors que proliferen al voltant de pobles i ciutats, els gavians accedeixen a una immensa quantitat de menjar (tota mena de restes orgàniques que aquests animals aprofiten), la qual cosa ha fet que el seu nombre s’hagi disparat en els darrers anys.

I encara hi ha un altre factor important que afecta a la seva expansió : si abans només criaven en colònies situades a les illes i als penya-segats costaners allunyats del tràfec humà, ara s’han adaptat a la nostra presència i han començat a criar a molts altres llocs. A la ciutat de Barcelona, per exemple, han après a fer nius en llocs elevats i en els quals no tenen gaires molèsties : els terrats.

El resultat de l’abundància de menjar i de llocs per niar és que avui dia el gavià argentat és una de les aus més familiars per tots els habitants de la nostra ciutat.

Suport als tigres salvatges

Els zoos europeus han decidit dedicar la seva campanya de conservació anual a la conservació del tigre, una espècie que ha passat de 100.000 a 5.000 exemplars al llarg del segle XX. Els fons recollits seran administrats per la fundació 21st Century Tiger, en la gestió de projectes de recuperació de les poblacions salvatges de tigres.

El Zoo de Barcelona vol participar-hi preparant, entre d’altres activitats, una Trobada d’Instituts el dia 20 de desembre.

L’activitat, pensada per prendre consciència ambiental d’una manera lúdica el darrer dia del trimestre, tindrà dues parts: una visita guiada d’uns 40 minuts a l’entorn dels problemes de la conservació de la vida salvatge (comerç il·legal d’espècies, cacera furtiva, pèrdua d’hàbitats selvàtics, espècies en perill,...) i una sèrie de proves i jocs sobre els mateixos temes. L’activitat durarà dues hores en total i inclou l’entrada al Zoo. (Preu: 19€ per grup + 3.45 € per estudiant).