|
L’impala de cara negra Aepyceros
melampus petersi és un antílop esvelt i àgil, de fins a 80
kg de pes, 120-180 cm de longitud i 1 m d’alçada. Habita les sabanes
arbrades i les regions arbustives de bona part d’Àfrica oriental i
del sud.
El seu pelatge és de color lleonat, amb la part ventral i les natges
blanques, i presenta una cua de 25-42 cm, també de color blanc i amb
una línia negra que la travessa longitudinalment. Aquesta cua serveix
a l’impala de senyal de comunicació : quan un exemplar detecta algun
perill la mou nerviosament d’un costat a l’altre, i el contrast que
provoca el ràpid moviment del blanc i el negre fa que tots els components
del grup ho detectin a l’instant i estiguin pendents del possible
perill.
Quan fugen dels enemics (lleopards, guepards, licaons, hienes tacades
i lleons) ho fan corrent i fent salts, la qual cosa també serveix
d’advertència visual per a tots els altres animals, ja que tenen una
capacitat de saltar prodigiosa: poden fer salts de fins a 9 m de longitud
i 3 m d’alçada amb aparent facilitat.
La seva alimentació és herbívora, de manera que mengen sobretot fulles
d’acàcies i de diferents espècies d’arbustos, però també herba tendra
i fruites que han caigut per terra. És una espècie gregària que forma
dos tipus d’agrupacions: d’una banda ramats de femelles, joves i cries,
dirigits per una femella vella i amb experiència, que poden tenir
fins a 30 o 40 membres, i de l’altra, ramats formats exclusivament
per mascles.
De les 3 subespècies d’impala que existeixen, al Zoo
de Barcelona tenim la de cara negra, que es caracteritza per tenir
unes destacades marques negres a la cara. Viu tan sols al sud d’Angola
i al nord de Namíbia, i és l’única que es troba avui en perill d’extinció
greu.
|