L’impala de cara negra Aepyceros melampus petersi és un antílop esvelt i àgil, de fins a 80 kg de pes, 120-180 cm de longitud i 1 m d’alçada. Habita les sabanes arbrades i les regions arbustives de bona part d’Àfrica oriental i del sud.

El seu pelatge és de color lleonat, amb la part ventral i les natges blanques, i presenta una cua de 25-42 cm, també de color blanc i amb una línia negra que la travessa longitudinalment. Aquesta cua serveix a l’impala de senyal de comunicació : quan un exemplar detecta algun perill la mou nerviosament d’un costat a l’altre, i el contrast que provoca el ràpid moviment del blanc i el negre fa que tots els components del grup ho detectin a l’instant i estiguin pendents del possible perill.

Quan fugen dels enemics (lleopards, guepards, licaons, hienes tacades i lleons) ho fan corrent i fent salts, la qual cosa també serveix d’advertència visual per a tots els altres animals, ja que tenen una capacitat de saltar prodigiosa: poden fer salts de fins a 9 m de longitud i 3 m d’alçada amb aparent facilitat.

La seva alimentació és herbívora, de manera que mengen sobretot fulles d’acàcies i de diferents espècies d’arbustos, però també herba tendra i fruites que han caigut per terra. És una espècie gregària que forma dos tipus d’agrupacions: d’una banda ramats de femelles, joves i cries, dirigits per una femella vella i amb experiència, que poden tenir fins a 30 o 40 membres, i de l’altra, ramats formats exclusivament per mascles.

De les 3 subespècies d’impala que existeixen, al Zoo de Barcelona tenim la de cara negra, que es caracteritza per tenir unes destacades marques negres a la cara. Viu tan sols al sud d’Angola i al nord de Namíbia, i és l’única que es troba avui en perill d’extinció greu.

A diferència dels impales que viuen a l’Àfrica oriental (a Kenya o a Tanzània, per exemple), que són comuns i abundants en moltes regions, l’impala de cara negra es troba avui en seriós perill. De fet, sembla que no en queden més de 2.500 o 3.000 exemplars en llibertat, i se sap que les úniques poblacions una mica estables es troben dins dels Parcs Nacionals d’Iôna (Angola) i Etosha (Namíbia).

En captivitat també és un animal molt poc habitual, ja que fins al moment tan sols han viscut exemplars d’aquesta subespècie en tres zoològics del món : al Zoo de San Diego (Estats Units), el de Lisboa (Portugal) i el de Pretòria (República de Sud-àfrica).

Aquí al Zoo de Barcelona tenim des de fa poc quatres impales de cara negra, un mascle i tres femelles nascuts al Zoo de Lisboa, i ara ens acaba d’arribar des d’allà una altra jove femella que reforça el nostre petit ramat. Viuen en una instal·lació nova i àmplia que hem dissenyat específicament per a ells, i la nostra feina consistirà fonamentalment en aconseguir que es reprodueixin, amb la qual cosa ajudarem a augmentar la petita població captiva existent, un pas important per intentar evitar-ne l’extinció definitiva.

Resposta del mes de desembre:

Sabríeu dir quin és el principal perill al qual s’enfronta el bernat pescaire? La resposta correcta és : LA DESTRUCCIÓ I CONTAMINACIÓ DELS AMBIENTS HUMITS. Per tant, si heu encertat, enhorabona!!

Guanyadors del sorteig de novembre :

Els cursos de 5è i 6è de la classe de la informació de l’Escola Les Moreres de Les Pobles.

Moltes felicitats a tots els alumnes i al seu tutor, Joan Solé. I recordeu que ben aviat rebreu a l’escola les dues guies del Zoo!

Pregunta d’aquest mes:

Com heu vist, l’impala de cara negra és una subespècie que es caracteritza per tenir unes marques negres a la cara. Però, sabríeu dir com es diferencien els mascles de les femelles ?

• per tenir el color del cos diferent
• per la grandària, ja que les femelles són més grans que els mascles
• per les banyes, presents només en els mascles

Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es

Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població.

Entre les respostes correctes sortejarem una GUIA DELS ANIMALS DEL ZOO i una GUIA BOTÀNICA DEL ZOO, que us serà enviada dins el mes següent a la publicació de la resposta.

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR !!

Fa uns dies, han arribat cinc exemplars d’ibis escarlata (Eudocimus ruber), al nostre zoològic. Són encara uns jovenets, nascuts la primavera passada al zoològic d’Amiens (França) i, per tant, encara no tenen la coloració característica que dóna nom a l’espècie. Ara per ara, presenten uns tons bruns amb algunes taques vermelloses, doncs no és fins els deu o dotze mesos d’edat que no exhibeixen un plomatge de color vermell llampant.

Aquesta espècie, que s’alimenta de moluscs, crustacis i petits peixos, viu a zones humides de Colòmbia, Equador, Veneçuela i nord-est de Brasil, on busca les aigües somes i els manglars per aconseguir el menjar i reproduir-se. Normalment nidifica en colònies mixtes amb altres espècies d’aus aquàtiques.

A l’escriure aquestes línies, encara els tenim aclimatant-se en instal·lacions interiors, però d’aquí a pocs dies ja podreu gaudir observant aquests magnífics animals.

Aquesta espècie està inclosa a l’apèndix II del CITES, el conveni per al comerç d’espècies protegides, fet que indica el seu nivell de protecció per la legislació internacional.

El passat dissabte dia 21 de desembre es celebrà una gran festa infantil al Zoo de Barcelona organitzada per l’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya).

Els nens amb càncer, sovint han de portar gorra per amagar la pèrdua de cabell. Però el dia 21 tots ens la vam posar, per fer-los costat, per que no s’hagin de sentir diferents. El Zoo també va voler participar i, per aquest motiu, tots els nens que van venir amb gorra van tenir l’entrada gratuïta, i els adults un important descompte.

Cal saber que un 70% dels nens malalts de càncer es curen, que la qualitat de vida d’aquests nens i de les seves famílies és determinant per a la millora de la malaltia i que és una malaltia de llarga durada, pel que cal garantir una bona educació, atenció psicològica i les millors instal·lacions hospitalària.

El més important, és que tots els fem costat doncs, per curar-se, no hi ha res millor que fer-los sentir que tenen bons amics i amigues.

Des del Zoo de Santillana del Mar (Santander), ens ha arribat un nombrós grup d’ànecs i oques que fan que al Zoo de Barcelona sigui un lloc privilegiat per al coneixement de les diferents espècies d’ànecs. Els podreu observar arreu dels diferents llacs que tenim repartits per tot el recinte del Zoo.

A més d’exemplars d’espècies que ja teniem, les noves adquisicions són les següents:

Ànec arbori de bec vermell Dendrocygna autumnalis

Oca de coll roig Branta ruficollis

Ànec de bec crestat Sarkidiornis melanotos