El rinoceront blanc és la més gran de les cinc espècies de rinoceronts existents, ja que els mascles adults, més grans que les femelles, poden arribar a mesurar 4 m de llargada i 1,80 m d’alçada, i a pesar més de 3.500 kg. A més d’aquestes importants dimensions, el rinoceront blanc es caracteritza per la forma del seu musell, amb els llavis amples i rectes, perfectament adaptats a segar del terra de la sabana africana l’herba que constitueix el seu aliment bàsic.

Malgrat que els rinoceronts solen ser animals solitaris fora de l’època de reproducció, el blanc és considerat el més sociable de tots, ja que les femelles sense cria i els joves sovint formen grups estables de fins a 10 individus. Els mascles adults, en canvi, són sempre solitaris i defensen un territori propi que marquen amb excrements i orina. Les femelles, en arribar l’època de reproducció, entren en algun d’aquests territoris i, després d’una prolongada còpula, l’abandonen ràpidament. La gestació d’aquests animals dura uns 18 mesos i l’única cria pot pesar ja en néixer més de 50 kg.

Existeixen dues subespècies de rinoceront blanc : la septentrional, de la qual queden tan sols uns pocs exemplars en una petita regió del centre d’Àfrica, i la meridional, la que tenim aquí al Zoo de Barcelona, que es localitza al sud d’Àfrica i que darrerament s’ha recuperat una mica, però que encara no pot considerar-se fora de perill. El motiu principal de la greu situació en la qual es troben aquests animals és l’excessiva caça, ja que són perseguits per tal d’aconseguir les seves banyes, utilitzades en la medicina tradicional oriental per curar febres, trastorns del cor i el fetge, enfermetats de la pell i com a afrodisíac, sense que cap d’aquestes preteses propietats hagi pogut ser demostrada científicament. La ignorància i la superstició són doncs les raons que estan portant els rinoceronts al límit de l’extinció.

En l’actualitat existeixen cins espècies diferents de rinoceronts, i malgrat que totes elles estan protegides internacionalment, es troben avui en greu perill d’extinció. El motiu d’aquesta situació és l’elevat preu que es paga en el mercat negre per les seves banyes, molt utilitzades en la medicina tradicional xinesa, però també molt apreciades en alguns països d’Orient per fer els mànecs de les dagues cerimonials, considerades com un símbol d’elevada posició social.

La situació de cada una d’elles a l’any 2000 era la següent :

Rinoceront blanc : África. Uns 12.000 exemplars.

Rinoceront negre Diceros bicornis : África. Una mica més de 3.000.

Rinoceront de l'Índiaa Rhinoceros unicornis : Nepal i Índia. Uns 2.400.

Rinoceront de Java Rhinoceros sondaicus : Java i Vietnam. L’espècie més escassa de totes, només uns 60.

Rinoceront de Sumatra Dicerorhinus sumatrensis : Sumatra, Borneo, Malaisia. No arriben a 300.

Com veieu, per tant, el total de rinoceronts que queden a la natura és de 17.000 – 18.000 (als quals s’han d’afegir els 1.200 que es mantenen en captivitat), un nombre ben reduït que, malauradament, fa pensar que el seu futur és més que incert.

Resposta del mes de gener :
Sabríeu dir com es diferencien els mascles de les femelles en l’impala de cara negra?

La resposta correcta és: PER LES BANYES, PRESENTS NOMÉS EN ELS MASCLES. Per tant, si heu encertat, enhorabona!!

Guanyadors del sorteig de gener:

La classe dels Ocells, d’Educació Infantil, de la Llar d’infants l’Esquirol de Girona.

Moltes felicitats a tots els alumnes i a la seva mestra, Rosa Garcia-Ramos. I recordeu que ben aviat rebreu a l’escola les dues guies del Zoo!

Pregunta d’aquest mes :

A més de la grandària, els rinoceronts es defensen dels seus enemics gràcies a les banyes. Però, sabríeu dir quantes en té el rinoceront blanc?

• És la única espècie que no en té
• Només una
• Dues, normalment més gran l’anterior que la posterior

Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es

Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població.

Mireu la resposta al següent número del butlletí electrònic del Zoo, si heu encertat, enhorabona!!

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR !!

Acaba d’arribar al Zoo una nova femella de guepard Acinonyx jubatus, provinent del centre de cria Wassenaar Wild Breeding Center (Holanda). Aquest prestigiós centre es dedica a la reproducció en captivitat d’espècies animals en perill d’extinció, com és el cas del guepard, i no és la primera vegada que tenim aquí guepards nascuts en aquesta institució.

Es tracta d’un animal jove, d’un any i mig d’edat, que ja vem aparaular en el moment de néixer, i que hem adquirit perquè la nostra femella actual té més de 9 anys i comença a fer-se gran. Amb aquesta joveneta intentarem aconseguir la reproducció d’aquesta escassa espècie, un fet que no és molt habitual que es produeixi en captivitat.

Des de fa pocs dies es pot veure una parella d’aufranys Neophron percnopterus en una de les noves instal.lacions per a la fauna ibèrica del complex de la Muntanya de Montserrat. Un dels components de la parella, el mascle, fa ja anys que viu aquí i s’havia quedat sol des de feia un temps. Ara ens ha estat deixada una femella en prèctec de cria per part del Zoo de Jerez, una pràctica habitual entre Zoos i de gran importància per millorar l’estat de les poblacions captives. L’animal forma part del projecte de recuperació d’aquesta espècie que realitza la Junta de Andalusia, ja que aquest petit voltor de color blanc ha patit una importantíssima davallada a tota la península Ibèrica en les darreres dècades. A Catalunya, per exemple, tan sols tenim entre 30 i 40 parelles reproductores, localitzades en les serres calcàries del Pre-Pirineu i alguna parella en les comarques del sud de Tarragona.

Els pingüins de Humboldt Spheniscus humboldti del nostre Zoo acostumen a criar cap el mes de març. La posta, normalment de dos ous, és dipositada dins dels caus quasi subterranis que tenen entre les roques de la seva instal·lació. I és ben curiós de veure com el mascle defensa el petit territori al voltant de l’entrada del cau mentre emet el seu estrafolari “cant”, una manera amable de definir un so que recorda més aviat el bram d’un ase.

Però aquest any, en una nova mostra del desgavell metereològic i ambiental carcaterístic dels nostres temps, els nostres pingüins han començat a criar a mitjans de gener. Hores d’ara tres parelles estan covant dos ous cadascuna, i si tot va bé, els polls naixeran molt abans que comenci l’època habitual de reproducció.

Si vols veure els pingüins del Zoo en directe, CLICA AQUÍ !