El cocodril del Nil Crocodylus niloticus és una de les espècies de Cocodrílids més gran que existeix, ja que arriba a pesar més de 500 kg i a medir fins a 6 m de llargària. La seva àrea de distribució s’extén per Àfrica sencera excepte la costa mediterrània i la major part del Sàhara. També viu a Madagascar i altres illes de l’oceà Índic com les Comores i les Seychelles. És un rèptil molt longeu, ja que alguns exemplars han arribat a viure més de 50 anys.

Ocupa tota mena de medis aquàtics, d’aigües dolces i salabroses (rius, llacs, pantans, maresmes), alguns tan peculiars com certs oasis saharians. També pot trobar-se ocasionalment a alta mar a les costes de la República de Sudáfrica i al canal de Moçambique, entre el continent africà i l’illa de Madagascar. De règim carnívor, la seva dieta varia amb l’edat i la mida : quan és petit menja sobretot invertebrats, però quan ultrapassa el metre de longitud, les aus, els peixos i els mamífers passen a constituir la base de la seva alimentació.

La seva reproducció es ovípara : les femelles acostumen a fer nius a les platges de sorra de les vores de llacs, rius i rierols, sovint en grup, cosa que facilita la defensa comunitària de les postes. Les grans femelles poden arribar a posar fins a 80 ous, i els petits neixen després d’una incubació de 2 – 3 mesos.

Algunes de les seves poblacions gaudeixen d’una acceptable bona salut, per exemple les de Zimbabwe, Kenya o Tanzània, però altres, com la majoria de les que viuen a l’Àfrica occidental, es troben en greu perill d’extinció a causa de l’excessiva caça a la qual estan sotmeses per tal d’obtenir la seva pell, molt apreciada en marroquineria. És una espècie protegida pel Conveni de Washington (CITES) en el seu apèndix I, el de màxima protecció.

La col·lecció de cocodrils i caimans del Zoo de Barcelona és una de les més completes que es poden veure en qualsevol Terrari del nostre país, ja que està constituïda per 12 espècies diferents:

• Al·ligàtor o Caiman del Mississipi Alligator mississipiensis
• Caiman de Xina Alligator sinensis
• Ciman d’ulleres, amb dues subespècies : Caiman sclerops crocodilus i C.s. yacare
• Caiman de musell ample Caiman latirostris
• Caiman de Cuvier Paleosuchus palpebrosus
• Cocodril de Morelet Crocodylus moreletii
• Cocodril del Nil Crocodylus niloticus
• Cocodril de pantà Crocodylus palustris
• Cocodril d’estuari Crocodylus porosus
• Cocodril de Cuba Crocodylus rhombifer
• Cocodril de Siam Crocodylus siamensis
• Cocodril nan africà Osteolaemus tetraspis

Totes elles es poden veure en àmplies instal·lacions naturalitzades i ambientades amb la temperatura i la humitat adequades als requeriments d’aquests animals tropicals, ja que això és fonamental per aconseguir el seu benestar i també l’èxit reproductor, una fita que assoleix un important nivell en el nostre Terrari.

Molt sovint es veuen els cocodrils descansant fora de l’aigua amb la boca oberta. Però, sabríeu dir perquè ho fan?

• Per amenaçar als seus enemics
• Per regular la temperatura del seu cos
• Per res en concret, només badallen
• Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es

Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població.

Mireu la resposta al següent número del butlletí electrònic del Zoo.

Entre les respostes correctes sortejarem una GUIA DELS ANIMALS DEL ZOO i una GUIA BOTÀNICA DEL ZOO, que us serà enviada dins el mes següent a la publicació de la resposta.

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR !!

I precisament fa pocs dies acabem d’enviar cap a una institució de Dinamarca 4 cries de cocodrils nans africans Osteolaemus tetraspis nascuts a les nostres instal·lacions. De tots els cocodrils que tenim, aquesta és l’espècie que més ens cria (17 animals nascuts l’any 2001 i 11 nascuts el 2002). El seu període d’incubació és de 3 mesos i, com en tots els nostres rèptils, es realitza en una incubadora.

I val la pena comentar aquí un aspecte ben curiós de la reproducció dels cocodrils que és possible que no conegueu : el sexe dels petits depèn del tot de la temperatura a la qual han estat covats els ous. Així, si els ous són covats a entre 28 i 30º C, neixen només mascles, si la incubació es fa a entre 30 i 32º C només femelles, i per sobre de 32º C, tots tornen a ser mascles.

No sempre les incorporacions de nous animals al Zoo de Barcelona responen tan sols a criteris de conservació i reproducció d’espècies en perill, De vegades també ens mouen raons menys “tècniques”, però més solidàries. I un bon exemple d’això és el cas d’una femella de mona esquirol Saimiri scireus que acabem d’acceptar. L’animal, d’edat avançada (més de 17 anys), s’havia quedat sol al Maryneland de Palafolls, i des d’aquesta institució ens van demanar si el podiem tenir amb nosaltres, ja que aquí viu un grupet de mones esquirols d’una espècie molt propera, Saimiri boliviensis.

Fa ja un temps que conviu amb els nostres exemplars i la seva integració al grup ha estat molt bona, ja que des del primer moment va ser acceptada sense problemes. Ara ja es comporta com si hagués viscut sempre aquí i hem aconseguit l’objectiu que ens haviem marcat : senzillament que visqui el millor possible el temps que li queda de vida.

Però, òbviament, el nostre objectiu principal és la conservació, que queda de manifest principalment quan aconseguim la reproducció dels nostres animals. I un dels èxits més importants que ternim en aquest camp el trobem en el món dels ocells, ja que a més d’espècies autòctones com bernats pescaires o martinets, cada any també ens neixen un bon nombre d’exemplars d’espècies exòtiques en perill d’extinció a la natura com són, entre d’altres, els coloms de Nicobar Caloenas nicobarica, una bonica espècie que es caracteritza per presentar una mena d’abric de llargues plomes a la part anterior del cos, i les goures Goura cristata i Goura victoria, els coloms més grans del món.

L’Aviari del Zoo de Barcelona és un dels pocs llocs d’Europa on aquestes espècies crien amb freqüència, de manera que, cada any, petits coloms nascuts aquí són enviats cap a altres centres zoològics, amb la qual cosa estem ajudant a incrementar l’escassa població captiva d’aquests animals.