L’estruç Struthio camelus és l’espècie més gran que viu actualment a la terra, amb un pes que oscil·la entre els 75 i els 150 kg (segons les subespècies), i una alçada que pot superar els 2 metres i mig. És característic d’aquest ocell el seu acusat dimorfisme sexual, és a dir, la gran diferència que hi ha entre els dos sexes : el plomatge del cos dels mascles és negre, amb les ales i la cua blanques, mentre que les plomes del cos i de la cua de les femelles són de color bru.

Donada la seva grandària, ha perdut la capacitat de volar i s’ha adaptat del tot a la vida terrestre. Les seves ales, massa petites per enlairar el pes del seu cos, resulten molt útils com a balancins durant la carrera (en la qual pot superar els 60 km/h), permetent-li de fer brusques ziga-zagues i deixar enrere a la majoria de perseguidors. Generalment prefereix viure a les sabanes i altres regions obertes a on, gràcies a la seva mida, pot localitzar els depredadors a prou distància per poder-los defugir. De règim omnívor, menja llavors, herba, fruits, insectes i petits vertebrats. Sovint s’empassa pedres que l’ajuden a triturar l’aliment.

A l’època de reproducció, cada mascle s’aparella amb més d’una femella, cada una de les quals pondrà entre 6 i 8 ous blancs en un niu comunitari situat en una petita depressió del terreny. Els seus ous, els més grans de totes les aus vivents, poden pesar fins a 1,9 kg. En la incubació, que dura entre 42 i 48 dies, hi prenen part el mascle i una de les femelles, que també s’encarregaran després de la criança de tots els petits. Poden arribar a viure entre 30 i 40 anys.

Encara que no és una espècie globalment amenaçada, sí ho estan algunes poblacions, especialment les que es troben al nord d’Àfrica. Fora d’aquest continent només vivia una subespècie a l’Orient Mitjà, però que va desaparèixer als anys 60 del segle passat. Antigament era perseguit per obtenir les seves plomes, la carn i els ous, però avui el perill més gran per aquests animals és la pèrdua del seu hàbitat.

Just a la nova entrada del Zoo, al costat de l’Aviari, hi ha una gran instal·lació d’ambientació africana en la qual vivien fins ara dos dels herbívors més característics de la sabana : els nyus i les zebres. Però des de fa poc temps, la representació dels animals adaptats a les grans planúries del continent negre s’ha completat amb la presència dels ocells més grans del món : els estruços.

El nostre petit grupet d’estruços, format per dos mascles i quatre femelles, ha tardat una mica en adaptar-se a les noves condicions i, sobretot, a moure’s sense por a prop dels seus nous companys d’instal·lació. Curiosament, des del principi s’han mostrat tranquils amb els nyus, però del tot espantats amb les zebres. Ara, però, ja s’ha normalitzat la situació.

Ja ho veieu, doncs. Nyus, zebres i estruços en una mateixa instal·lació. Quasi tenim el Serengeti, el famós Parc Nacional africà, a Barcelona.

El dia 13 d’abril de 2002 va néixer un petit dofí mascle, fill de Moanà i d’Inuk. Es diu Tumay i malgrat la seva curta edat, ha passat ja per una dura experiència que, sortosament, ha acabat de la millor manera. I és que a l’estiu del 2002, pocs mesos després del seu naixement, va morir la seva mare, la Moanà. El principal problema que es plantejava era el de la seva alimentació, ja que en aquell moment només mamava i encara no havia començat a menjar peix. Davant d’aquesta crítica situació, els seus cuidadors varen començar la laboriosa i difícil feina de l’alimentació forçada del petit, que va aconseguir mantenir l’animal en raonables condicions. Però el risc era gran i en qualsevol moment podia haver-hi complicacions. I aleshores la natura va actuar de manera sorprenent per ajudar a la supervivència d’en Tumay : la Nica, una femella ja gran que vivia en la mateixa piscina, el va adoptar, va començar a fer-li de mare adoptiva i fins i tot !va començar a produir llet!

Gràcies a això, el dofinet ha pogut seguir mamant amb normalitat, ha crescut adequadament i ara, a més de la llet, ja menja fins a 3 kg de peix al dia. Com veieu, un bon exemple de la dita popular que afirma que la natura és sàvia.

Resposta del mes de març :

Sabríeu dir perquè els cocodrils descansen fora de l’aigua amb la boca oberta?

La resposta correcta és : PER REGULAR LA TEMPERATURA DEL SEU COS.

Per tant, si heu encertat, enhorabona!!

Guanyadors del sorteig de març :

Els nens i nenes de la classe Cocodrils de 1r de primària del CEIP Dolors Monserdà – Santapau (Barcelona). Moltes felicitats a tots els alumnes i a la seva mestra Gemma Muntané. I recordeu que ben aviat rebreu a l’escola les dues guies del Zoo!

Pregunta d’aquest mes :

Com adaptació a la carrera, els estruços han sofert una reducció del nombre de dits de les potes. Però, sabríeu dir quants dits tenen en cada peu?

• Dos
• Tres
• Cinc

Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es

Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població.

Mireu la resposta al següent número del butlletí electrònic del Zoo.

Entre les respostes correctes sortejarem una GUIA DELS ANIMALS DEL ZOO i una GUIA BOTÀNICA DEL ZOO, que us serà enviada dins el mes següent a la publicació de la resposta.

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR !!

El dia 11 d’octubre de 2002 va néixer a les 5,30 h del matí un mascle de goril·la de costa al Parc Zoològic de Barcelona. Els seus pares són en Xebo, un goril·la de 17 anys i la Kena, una femella de 21 anys d’edat. Kena és filla d’en Floquet de Neu i presenta certes dificultats per quedar prenyada. Fou necessari un petit tractament hormonal que regularitzés el seu cicle menstrual, i al febrer vam obtenir un test de gestació positiu.

Després d’aproximadament 250 dies, va néixer un exemplar mascle de 2,250 kg de pes. A les poques hores del seu naixement, però, va tenir-se que retirar de la seva mare, ja que aquesta no el sabia portar correctament. El nou nét d’en Floquet fou traslladat a la nurseria del Zoo on rep, les 24 hores del dia, tota la cura necessària i adequada per un goril·la acabat de néixer.

Gràcies a una campanya realitzada en col·laboració amb El Periódico per tal de que els visitants del Zoo li posessin nom, aquest jove goril·la s’anomena KIONDO.

I el dia 27 de novembre naixia el segon nét d’en Floquet. Com en el cas anterior, el seu pare és en Xebo, però la mare és la Matxinda, una filla d’en Floquet de 25 anys d’edat. El benjamí dels nostres goril·les ha rebut el nom de KIVU.

Són a punt de començar les Estades de Zoologia de Setmana Santa que organitza el Departament d’Educació del Zoo. Es realitzaran els dies 14, 15, 16 i 17 d’abril, i ja s’han apuntat més de 100 nens i nenes que vindran a divertir-se i aprendre amb nosaltres aquests dies de vacances.

• Els temes d’enguany són :
• “Ponis i cavalls”
• “El món de l’aigua”
• “Dibuixa i tingues cura els animals del Zoo”

Cal recordar també que el dia 25 d’abril comença la inscripció per les Estades de Zoologia d’Estiu.

No us adormiu i truqueu al 93.2256787 de 9 a 14 h i de 15 a 17 h, de dilluns a divendres.