| |
Un matí d’abril ennuvolat i amenaçadorament plujós ens va sorprendre
agradablement amb la inesperada aparició d'una guatlla salvatge al vestíbul
de les zebres. Ben segur que es va quedar enlluernada per les llums
nocturnes de la ciutat i va entrar a les dependències del Zoo on va
decidir, obligada o no, de fer-hi nit.
L'excepcionalitat de la troballa rau en el fet que feia molts anys,
moltíssims anys, que no es veia cap guatlla feréstega a les nostres
contrades ... més de trenta! I és que la guatlla (Coturnix coturnix), una espècie estival i migradora que ve a Catalunya
des de l'Àfrica cap a finals d'abril i mitjans de maig, es troba actualment
en una situació força preocupant.
En els darrers deu anys, tot i ser una espècie comuna, ha desaparegut
com a nidificant en un 37,9% del territori català. L'expansió demogràfica
i la transformació del camp ha provocat una manca d'hàbitats adequats
per a la espècie i, a més, les soltes per a la cacera esportiva de l'anomenada
guatlla japonesa, híbrid de diverses subespècies, posa en risc el seu
patrimoni genètic. Però probablement és sobretot la forta pressió cinegètica
i l'ús abusiu d'insecticides a les regions africanes la clau d'aquesta
important davallada de les poblacions salvatges. |
|