Els pingüins de Humboldt són ocells adaptats a la vida marina que han perdut la capacitat de volar. En canvi, són nedadors excel·lents. En consonància, les ales han esdevingut aletes. Com a adaptació a la vida marina, les plomes són petites per no oferir resistència a l'aigua i el plomatge és molt atapeït per protegir el cos del fred i la humitat.

El pingüí de Humboldt viu a les costes de Xile i Perú, banyades pel corrent marí de Humboldt que els dóna un clima temperat. Aquest fet ens permet, al Zoo de Barcelona, tenir-los a l’aire lliure. Forma petites colònies de cria, preferentment a zones de penya-segats.

Fa el niu a forats, esquerdes o coves i ponen un o dos ous cada any. S'alimenta de crustacis, peixos i calamars, principalment.

Les poblacions d'aquest pingüí han experimentat una davallada important en els darrers anys i s’estima que actualment està a l’entorn dels 10.000. Els exemplars del Zoo de Barcelona participen en un programa europeu de cria en captivitat, per donar suport a la supervivència de l'espècie. La població en els zoològics és similar, en nombre d’exemplars, a la població lliure i, per tant, pot ser una magnífica base per a futures reintroduccions.

Si cliqueu aquí podreu veure els pingüins en direct

Si aquest mes de  gener visiteu el  Zoo, podreu admirar les dues precioses noves cries de guanac Lama guanicoe que han nascut a les nostres instal·lacions.

Els guanacs són uns bonics herbívors sud-americans que pertanyen a la família del Camèlids, és a dir, que malgrat no semblar-ho, són parents propers dels camells i els dromedaris. Viuen a les pampes i altres zones obertes del Perú, Bolívia, Xile i l’Argentina, des del nivell del mar fins als 3.000 m d’altitud, on formen ramats més o menys nombrosos  sota la dominància d’un mascle adult.

Encara que en general són animals pacífics i tranquils, val més no molestar-los, ja que quan s’enfaden responen amb un mecanisme de defensa una mica peculiar : llencen amb força i raonable precisió una escopinada formada per saliva i restes de matèria semi-digerida que recomanem no experimentar personalment.

Avui fa cinc dies que tenim un nou habitant al Zoo: una nova cria de Damalisc, damaliscus dorcas. El damalisc és un remugant propi dels prats oberts del sud del continent africà.

La taca blanca que duu al front el fa fàcil de reconèixer i tant el mascle com les femelles tenen banyes en forma de lira, tot i que les de les femelles són molt més fines. Viuen en ramats d’entre 10 i 20 caps, amb un mascle dominant. També podem trobar grups de mascles joves que viuen en grups apartats. Són d’hàbits diürns i la gestació dura a l’entorn dels 240 dies. Els parts, com ha estat el nostre cas, solen donar una sola cria d’entre 6 i 7 quilograms.

Aquesta és la segona cria d’aquesta femella que fa quatre anys va arribar al Zoo. Mare i fill estaran separats del grup durant quatre setmanes, per tal que tinguin més tranquil·litat i, després, podran ser vistos pel públic.

Ben aviat es tornarà a obrir al públic el complex de la muntanya de Montserrat, una de les poques obres aixecades durant l’Exposició Universal de 1888 que encara es conserven dins del recinte del Zoo, i que ha estat restaurada per complert en els darrers mesos.

La remodelació d’aquest ampli i original espai, que imita la curiosa estructura geològica de l’autèntica muntanya de Montserrat, estarà dedicada íntegrament a la fauna ibèrica. En una primera fase es podran veure en diferents instal·lacions repartides per tota la muntanya una sèrie d’espècies característiques de la nostra fauna autòctona com són les cabres hispàniques, els voltors comuns, els isards  o els  ducs. Més endavant, anirem augmentant el nombre d’espècies exhibides, fins a completar una àmplia representació dels animals que viuen en el nostre entorn proper, en molts casos no prou coneguts ni apreciats.

Aquest any el Zoo remodelarà nombroses instal·lacions que, malgrat el continuat manteniment al qual estan sotmeses, poc a poc van notant el pas dels anys.

Una de les primeres que s’ha començat és la de la piscina dels lleons marins. Aquesta remodelació consistirà en la naturalització de tot el seu perímetre, l’eliminació d’elements poc operatius com el trampolí  que fins ara hi havia al centre de la instal·lació, el reforçament  dels ferm de la piscina, l’ampliació de les platges i illetes que permeten sortir als animals fora de l’aigua i la millora de les instal·lacions interiors.

El disseny de qualsevol instal·lació animal és el resultat d’un procés complex en el que cal tenir en compte, en primer lloc, les necessitats dels animals i els seus costums socials. El Zoo de Barcelona, per mitjà de les seves instal·lacions, procura millorar el benestar dels seus animals tot donant al visitant una idea de com són els seus hàbitats naturals. Per aquest motiu, la nova instal·lació dels lleons marins, o otaris, reproduirà un ambient rocós litoral.

Durant els mesos de Gener i Febrer, tots els nens i nenes que vingueu amb l’escola al Zoo de Barcelona rebreu, com a obsequi, un val per comprar dues entrades a preu d‘una quan torneu amb la família.

Us esperem.