La girafa Giraffa camelopardalis, tot i ser un dels animals més grans de la terra, té un aspecte àgil i esvelt gràcies a l’extrema llargària de les seves extremitats i el seu coll, que fan que sigui, a més, el més alt de tots : un mascle adult pot arribar a mesurar fins a 6 m. Aquesta extravagant silueta li proporciona  nombrosos avantatges a les sabanes on viu, com poder aprofitar la vegetació més alta dels arbres i el tenir un visibilitat privilegiada per detectar els seus possibles enemics, el més perillós dels quals és el lleó.

El dibuix reticulat del seu pelatge pot presentar variacions que permeten dividir l' espècie en varies subespècies: la del Zoo de Barcelona és la de Rothschild, si us hi fixeu veureu que el dibuix de les taques marrons és més irregular. Al zoo, tenim la subespècie Rothschild per que és una de les que pateix més risc d’extinció.

És un animal herbívor remugant que s’alimenta de fulles i brots tendres de les parts més altes dels arbres, on no tenen competència. La seva llengua, llarga i flexible, els ajuda a arrencar les branques i fulles sense ferir-se amb les punxegudes espines de les acàcies, els seus arbres preferits.

Viu en grups poc estables d’una dotzena d’animals, encara que és habitual que els mascles adults es separin i es mantinguin solitaris per la regió. Sovint aquests mascles lluiten donant-se cops de coll, la qual cosa els serveix per establir una jerarquia entre ells.

Antigament, la girafa s’estenia per gran part d’Àfrica. Però la progressiva desertització del seu hàbitat i la cacera abusiva han restringit molt la seva àrea de distribució, de manera que avui només queden poblacions importants dins dels Parcs Nacionals i altres reserves protegides.

Resposta del mes de gener

Quants dits tenen els pingüins?

Els pingüins tenen 3 dits units per la membrana interdigital en els seus peus, encara que tenen un quart petit dit més amunt, a la pota, que no intervé en la locomoció. Per tant, heu encertat tant si heu dit que en tenen 3 com si heu considerat que en tenen 4.  Enhorabona!!

Guanyadors del sorteig de gener:

La classe dels pingüins, de P-4, de l’Escola Rocaprevera de Torelló.

Moltes felicitats a tots els alumnes i a la seva mestra, Roser Autonell. I recordeu que ben aviat rebreu a l’escola les dues guies del Zoo!

Pregunta d’aquest mes:

La girafa és l’animal més alt de la terra, ja que pot arribar als 6 m d’alçada. S’alimenta de fulles dels arbres, que arrenca amb l’ajuda de la seva llarga llengua. Però, sabríeu dir de quin color és aquesta llengua?

• vermell,
• blau fosc o
• groc amb taques marrons

Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es

Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població.

Mireu la resposta al següent número del butlletí electrònic del Zoo.

Entre les respostes correctes sortejarem una GUIA DELS ANIMALS DEL ZOO i una GUIA BOTÀNICA DEL ZOO, que us serà enviada dins el mes següent a la publicació de la resposta. ANIMEU-VOS A PARTICIPAR !!

Els suricates Suricata suricatta són unes mangostes africanes molt espavilades i actives que a la natura es passen el dia movent-se i vigilant el seu territori en busca de les seves preses que, de fet, poden ser tota mena d’animalets que es posin al seu abast.

Al Zoo l’alimentació d’aquests animals, a més de fruita, verdura i carn picada, inclou també presa viva, concretament llagostes i cucs de farina. Però no se’ls donen de qualsevol manera sinó que, per tal d’enriquir el seu comportament, se’ls subministren d’una manera en que, com a la natura, la recerca d’aliment es converteixi en una activitat que dura hores i que presenta les seves dificultats.

Són una mena de jocs que fan la captura dels invertebrats ben entretinguda: un dia es posen dins d’una bola de plàstic transparent amb diferents forats, el següent es col·loquen dins un tub perforat que imita un tronc d’arbre o a l’interior d’un niu rodó d’ocell, un altre els troben amagats entre les fulles d’una col o enterrats al terra de la instal·lació, i fins i tot hi ha un dia que han de trencar un tros de gel en el qual s’han introduït prèviament els cucs.

Ja ho veieu, el menjar és tot un divertiment pels nostres suricates

La majoria de lloros, o psitàcids si ho preferiu, viuen amb la mateixa parella durant tota la seva vida. Aquest fet, però, no vol dir que acceptin qualsevol parella que els assignem. Tot el contrari. Donada la seva forta personalitat, volen triar-se-la ells mateixos.

Hem pogut comprovar que les parelles més ben avingudes i amb més èxit reproductiu són aquelles que s’han escollit lliurement dins un grup nombrós. Per aquest motiu estem construint una nova instal·lació de lloros dedicada únicament a individus joves per a que hi trobin la parella de la seva vida. Veureu acabada aquesta instal·lació en les properes setmanes entre els flamencs de Cuba i l’àrea de jocs infantils.

La bívia arborícola és un llangardaix de les Illes Salomó, al sud de l’Índia. Es tracta d’un tipus de llangardaix bastant peculiar per dos motius. D’una banda és l’únic membre de la família dels Scíndids que és totalment arborícola i per aquest motiu té una cua llarga i prènsil. El segon motiu és que és una espècie amb costums socials, fet ben estrany entre els rèptils, i viu en petits clans familiars.

Són ovovivípers i pareixen una sola cria per part. És una espècie que es troba en greu perill d’extinció degut a la tala dels boscos tropicals i al comerç d’espècies exòtiques. Per aquest motiu és molt important que es criï en captivitat, per exemple, al nostre Zoo.

Al Zoo de Barcelona hi tenim una bona colònia de vuit exemplars. La parella reproductora ha tingut la tercera cria aquest passat més de gener. Podreu veure tota la família de bívies arborícoles al Terrari del Zoo.

Durant els mesos de Gener i Febrer, tots els nens i nenes que vingueu amb l’escola al Zoo de Barcelona rebreu, com a obsequi, un val per comprar dues entrades a preu d‘una quan torneu amb la família.

Us esperem.