L’hipopòtam comú Hippopotamus amphibius és, juntament amb els elefants i els rinoceronts, un dels gegants d’Àfrica i, de fet, un dels mamífers terrestres de més grandària que existeixen.

És una espècie de vida amfíbia (com indica el seu nom científic), perfectament adaptat a moure’s amb facilitat en el medi aquàtic d’aigua dolça on viu : rius, llacs, basses de fang  i qualsevol altre ambient humit que tingui les dimensions suficients per acollir-lo. Les orelles, els ulls i els narius, que pot tancar i obrir a voluntat, estan situats a la part superior del cap de manera que, només emergint una mica aquest de l’aigua, pot escoltar, mirar i olorar el seu entorn mentre la resta del cos es manté submergit i, per tant, invisible pels seus enemics.

De comportament sedentari, sol passar la major part del dia a l’aigua per protegir-se de l’elevada temperatura ambiental i, especialment, per evitar que la seva pell es ressequi massa, ja que el seu cos, a diferència de la gran majoria de mamífers, pràcticament no presenta pèl. Quan al capvespre baixa la temperatura i s’amaga el sol, surten de l’aigua per rutes prefixades i es dirigeixen cap els territoris d’alimentació, on ingereixen grans quantitats de productes vegetals, principalment herba tendra.

La seva vida social és força gregària, de manera que les femelles i els joves formen grups més o menys nombrosos que ocupen amplis territoris dins de l’aigua dels rius o els llacs. Els mascles adults, molt més agressius i, per tant, de comportament més individual, viuen al voltant d’aquests grups. Les baralles dels mascles, que poden ser extremadament violentes, són habituals i és normal que presentin cicatrius espectaculars produïdes pels enormes ullals dels contrincants.

No té gaires enemics naturals, ja que tan sols els cocodrils, els lleons o les hienes tacades poden capturar ocasionalment alguna cria que hagi quedat sense protecció materna, i és l’home el responsable de la desaparició o greu disminució que han sofert les seves poblacions en moltes regions d’Àfrica.

El 2001 va ser un bon any per als hipopòtams del Zoo de Barcelona. Després de forces anys en que no havíem tingut naixements, n’hi va haver dos de dues mares diferents. Actualment les cries tenen un any, la més gran, i tres mesos, la petita. Durant les primeres setmanes de vida, les mares volen molta tranquil·litat, pel que cal deixar-les separades del pare i del públic, vigilant molt la temperatura de l’aigua. Totes dues estan molt sanes i les podreu veure a l’instal·lació de fauna africana.

Però, com ens passa a les persones, si la família creix també cal canviar la casa i, per això, estem dissenyant una nova instal·lació d’hipopòtams. Tindran cinc vegades més d’espai, hi farem un entorn més naturalitzat, amb molta més zona de bany, amb l’aigua calefactada i un munt de coses més. Una de les coses a tenir en compte quan fas una nova instal·lació és que hi hagi diferents possibilitats d’ordenació de l’espai. Així quan les mares volen estar soles amb les cries poden separar-se dels mascles i, quan les cries siguin més grans, poden estar totes juntes.

Com bé sabreu, al Zoo de Barcelona hi tenim uns altres hipopòtams, els hipopòtams pigmeus. Aquests, a diferència dels comuns que viuen a la sabana, són originaris d’ambients selvàtics. Tenen hàbits més solitaris i els agraden les zones ombrívoles de ribera. Doncs així és com els estem fent, en aquests moments, la seva nova instal·lació: amb més espais per caminar i per a banyar-se, amb molta vegetació, reproduint un riu de profunditat variable i amb espais per estar sols i tranquils quan així ho desitgin.

Es tracta d’una espècie amb un greu perill d’extinció, i per això participem en un programa de cria europeu en el que el Zoo de Barcelona ha fet una important aportació: cada any tenim naixements de nous hipopòtams pigmeus. Si veniu d’aquí a un mes la podreu veure recent estrenada.

Resposta de febrer

De quin color és la llengua de la girafa?

La resposta correcta és que la llengua de la girafa és de color BLAU FOSC. Bé, de fet és d’un blau grisós, amb una certa tonalitat lila o violeta molt fosca, però de cap manera és vermella o groga amb taques negres. Per tant, si heu encertat el color, enhorabona!!

Guanyadors del sorteig de febrer :

La classe “el veler”, de Cicle Inicial, del CEIP Les Moreres, de Les Pobles (Aiguamúrcia).

Moltes felicitats a tots els alumnes i a la seva mestra, Núria Ferré. I recordeu que ben aviat rebreu a l’escola les dues guies del Zoo!

Pregunta d’aquest mes:

L’hipopòtam comú, que pot arribar a pesar més de 3.000 kg en el cas dels mascles adults, és un dels més grans mamífers terrestres que existeixen encara que, com sabeu, passa la major part de la seva vida dins l’aigua. Però, sabríeu dir quant pesa en el moment de néixer?

Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es

Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població.

Mireu la resposta al següent número del butlletí electrònic del Zoo.

Entre les respostes correctes sortejarem una GUIA DELS ANIMALS DEL ZOO i una GUIA BOTÀNICA DEL ZOO, que us serà enviada dins el mes següent a la publicació de la resposta. ANIMEU-VOS A PARTICIPAR !!

Des del passat 24 de febrer, la Nimba y la Batanga, les nétes d’en Floquet de Neu, que ja tenen tres anys, viuen totalment integrades en el grup de goril·les del seu avi.

En aquest grup s’hi troben, a més d’en Floquet i les dues nétes, la Virunga una filla d’en Floquet de 23 anys i tia de Nimba i Batanga, i la Coco, que va arribar a Barcelona el 1995 procedent d’un decomís a la duana. La Coco té aproximadament 8 anys.

El procés d’introducció de la Nimba i la Batanga en un grup de goril·les adults ha estat llarg i difícil, però al final s’ha aconseguit amb èxit.

Per problemes de seguretat i salut, aquestes dues goril·letes van haver de ser criades per humans. I És molt important que les cries de goril·la que han estat criades amb biberó pels cuidadors convisquin amb adults des de l’infància. D’aquesta manera poden aprendre les pautes de comportament pròpies de la seva espècie i, quan siguin grans, es trobaran ben integrades al seu grup de goril·les, sabent adaptar-se a nous individus, a noves situacions, i conviure i reproduir-se amb tota normalitat.

Si cliques aquí els podràs veure tots junts (pels matins) i només els adults (per les tardes) en directe!

Sovint, tots les que ens agraden els animals, hem pensat de comprar-nos una animal de companyia. Però, ja pensem si per l’animal és bo viure a casa nostra? Qualsevol animal pot ser un animal de companyia? Deixeu que des del Zoo, us donem uns quants consells.

En primer lloc cal tenir molt present que un animal no és una joguina, sinó un ésser viu amb necessitats i desigs com nosaltres mateixos. Abans d’adquirir un animal de companyia hem d’estar completament segurs de que podrem proporcionar-li tot allò que necessita per portar una vida feliç: menjar, allotjament, atenció, cures adequades, companyia i jocs. Hem de tenir en compte també que això ho hem de fer al llarg de tota la vida de l’animal: quantes vegades hem vist gent que comprava un cadell de gos per que era bufó i després l’han abandonat quan ja no feia gràcia!

Gats, gossos, canaris i periquitos són pràcticament els únics animals pròpiament domèstics adequats per a conviure en un habitatge humà. Si, en canvi, ens decidim per un animal exòtic (menys recomanable), com un lloro o una iguana, no ho farem mai sense assegurar-nos que coneixem perfectament les seves necessitats i que serem capaços de satisfer-les. És també imprescindible comprovar que l’animal ha estat adquirit legalment i, sobretot, que no pertany a una espècie en perill d’extinció. I si l’establiment on el comprem té un punt vermell, molt millor.

A quasi tots els números del butlletí us parlem de noves cries. És clar que a tots ens agraden molt i que sempre són motiu d’alegria a totes les cases. I al Zoo també! Però si els donem tanta importància és per dos motius molt importants:

Primer, per que al Zoo tenim espècies amenaçades i cada naixement és una passa més que guanyem a favor de les conservació contra la seva extinció.

I segon, per que en captivitat els animals només es reprodueixen si les seves condicions de vida, en tots els aspectes, són les adequades. Cada naixement, és la manera que tenen els animals de dir-nos que al Zoo hi viuen bé.