El llop és el predador per excel·lència de les regions temperades i fredes d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord. L’àmplia àrea de distribució que ocupa ha afavorit l’aparició de nombroses subespècies que es diferencien tant per la coloració com per la mida. El llop ibèric Canis lupus signatus és la subespècie endèmica de la península Ibèrica, és a dir, que habita exclusivament en el territori d’Espanya i Portugal, i es caracteritza per ser de mida petita i per les marques fosques que presenta a les seves extremitats.

Aquest carnívor de comportament social viu en petits grups d’organització jeràrquica, la qual cosa li permet caçar grans herbívors (com cérvols, daines, muflons o cabirols), als quals un individu sol no podria capturar. També formen part de la seva dieta altres animals com senglars, conills, petits mamífers, carronya i fins i tot vegetals. Desgraciadament, també li agrada el bestiar domèstic, raó per la qual ha estat perseguit pels humans des de temps immemorials i exterminat d’àmplies zones d’arreu del món.

Originàriament era el predador més abundant i estès del nostre país, on ocupava tota mena d’ambients des del nivell del mar fins a l’alta muntanya. Però la constant persecució a la qual ha estat sotmès des de fa segles per part de l’home, ha fet que en l’actualitat sobrevisqui tan sols en zones naturals ben conservades o en llocs on encara es manté una activitat humana raonablement equilibrada amb l’entorn natural. Així, ara es troba només en zones de muntanya cobertes de matolls, boscos, pastures i alzinars de la plana cerealista.

De fet, avui en el territori espanyol només resten poblacions més o menys estables de llops a Galícia, la meitat septentrional de Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria i algunes àrees de La Rioja i el País Basc. A més, existeixen dues poblacions aïllades en greu perill d’extinció a Extremadura i Sierra Morena.

Al Zoo de Barcelona tenim una parella reproductora de llop ibèric que ja ha criat en diferents ocasions i , a més, des d’aquí coordinem el maneig i la reproducció d’aquesta subespècie a nivell europeu dins del programa EEP (Programa Europeu de Cria en Captivitat) d’aquest emblemàtic animal.

Si esteu interessats en el llop ibèric, no deixeu de visitar aquesta pàgina:  http://signatus.org/

Una de les instal·lacions que més ens agraden a tots els que treballem  al Zoo, és la dels llops. Aquests feréstecs animals viuen en un espai que reprodueix un bosquet mediterrani amb vegetació pròpia del nostre país: alzines, cirerers d’arboç, llentiscles, galzerans, romaní, esparregueres, ginestes, acants, pins i marfulls fent frondoses mates que de forma volgudament anàrquica hem plantat per tota la instal·lació.

Els llops són animals carnívors i, per tant, podríem pensar que no els interessa la vegetació i per tant que la respecten. Desgraciadament això no és així: els animals es purguen menjant fulles, juguen entre les branques, les marquen amb orina, fan clots a terra i, fins i tot, les utilitzen de matalàs natural i hi dormen a sobre. Això ens obliga a fer plantacions noves cada any, per poder mantenir sempre aquest aspecte natural. El passat mes de febrer es va fer una bona replantació amb arbusts grans i frondosos i també es va sembrar tot el sol amb una barreja molt resistent de gramínies, a prova de jugadors de futbol, per tal que pugui créixer malgrat el constant caminar dels animals.

Resposta del mes de març:

Sabríeu dir el que pesa un hipopòtam comú en el moment de néixer?

La resposta correcta és que el petit hipopòtam en néixer pesa generalment entre 45 i 55 kg.

Guanyadors del sorteig de març:

La classe del Dofins, del CEIP Josep Masclans, de Vallbona d’Anoia.

Moltes felicitats a tots els alumnes i, en especial a la Núria, la Marta, en Toni, l’Eric, l’Óscar, l’Aaron, la Cristina i als seus mestres. Ben aviat rebreu a l’escola les dues guies del Zoo.

Pregunta d’aquest mes:

Els llops són uns animals socials que viuen sempre en grup i que mantenen una comunicació molt intensa entre ells. Però, sabríeu dir quina és la part del seu cos que resulta més important a l’hora de relacionar-se ?

• la llengua,
• la cua o
• les potes.

Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es

Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població.

Mireu la resposta al següent número del butlletí electrònic del Zoo.

Entre les respostes correctes sortejarem una GUIA DELS ANIMALS DEL ZOO i una GUIA BOTÀNICA DEL ZOO, que us serà enviada dins el mes següent a la publicació de la resposta. ANIMEU-VOS A PARTICIPAR !

Tal i com us anunciàvem al número 3 d’aquest butlletí, el Zoo de Barcelona ha renovat totalment la piscina dels lleons marins o otaris. Aquesta remodelació ha consistit en la naturalització de tot el seu perímetre, l’eliminació d’elements poc operatius com el trampolí que fins ara hi havia al centre de la instal·lació, el reforçament del ferm de la piscina, l’ampliació de les platges i illetes que permeten sortir als animals fora de l’aigua i la millora de les instal·lacions interiors. També s’hi ha instal·lat un equip de so que permetrà als cuidadors donar explicacions sobre la biologia i ecologia dels lleons marins. Vine a veure’ls a la seva nova casa!

Han arribat al nostre Zoo més de 30 tortugues de 4 espècies diferents que provenen d’un decomís de ¡ 10.000 !  animals efectuat l’any passat al port de Hong Kong. Una mostra més de la gravetat del problema que suposa el comerç il·legal d’espècies amenaçades.

L’alarma ja està donada, des de fa uns anys es tem que un gran nombre d’espècies de tortugues del sud-est asiàtic estiguin irremissiblement en camí d’extingir-se. La raó salta a la vista de tot viatger que passegi pels bulliciosos mercats xinesos. Entre el formigueig continu de persones que fan les seves compres, o simplement passegen i miren, destaquen les parades del mercat dedicades a la venda d’animals salvatges. Pràcticament, i segons diu un vell proverbi xinès, tot el que camina per terra, neda per l’aigua o vola per l’aire es por menjar, i així gàbies i caixes de mamífers, aus, peixos i rèptils vius o prèviament elaborats, esperen en condicions lamentables al comprador que els durà a l’olla.

Si tota la fauna pateix amb aquest comerç, les tortugues es veuen afectades especialment. La cuina tradicional xinesa considera els quelonis una menja excel·lent, i al seu exquisit sabor s’afegeix la creença de què, en menjar-les, s’adquireixen grans beneficis per a la salut i es remeien molts mals. I és que, per agreujar encara més la situació, a l’ús purament culinari s’uneix la gran utilització que la medicina tradicional xinesa fa de la carn, ossos i closca d’aquests animals.

El resultat de tot això és que milions de tortugues de tota Àsia acaben a les cuines i a les farmàcies de Xina cada any. Si pensem en les que moren abans d’arribar al seu destí i en la disminució de les seves poblacions per altres causes com l’alteració de l’hàbitat o la contaminació, arribem a la conclusió de què la renovació natural no és capaç de compensar aquesta sagnia i, per tant, més de 50 espècies es veuen avui greument afectades per aquesta situació (es creu, fins i tot, que algunes d’elles ja estan del tot extingides a la natura).

fotografies de la seva arribada a Amsterdam, cliqueu aquí

Quan passegis pel zoo veuràs un logotip amb un rinoceront i les sigles EEP en els rètols de molts animals. Això vol dir que aquella espècie és gestionada dins un programa europeu de cria en captivitat per a les espècies més amenaçades.

És a dir, que la seva reproducció, entre d’altres aspectes del seu maneig, està coordinada a nivell europeu. Així, es decideix coordinadament entre tots els zoos quins animals s’han d’aparellar i amb qui, quins són els que estan més preparats per a la reintroducció (quan hi ha un programa de reintroducció), quines són les espècies amb un perill d’extinció major i que, per tant, cal dedicar-los més espai i reproduir més, quines novetats en el maneig cal aplicar, etc.

Aquests principis s’apliquen a totes les espècies del zoo, però d’una forma més acurada a les que tenen la classificació EEP (de l’alemany Europäisches Erhaltungs-zuchtprogramn, és a dir, Programa Europeu de Cria, coordinats per l’Associació Europea de Zoos i Aquaris, EAZA