El bisó europeu Bison bonasus és l’herbívor més gran d’Europa, amb mascles d’una alçada de fins a 2 m, una longitud de 3 m i un pes que pot arribar als 1.000 kg. Es diferencia del seu parent americà Bison bison per ser menys corpulent i per tenir el cap menys voluminós.

A diferència del bisó americà, no sol realitzar grans migracions, sinó que és més aviat una espècie d’hàbits sedentaris i, a més, no viu en llocs oberts com les praderies nord-americanes, sinó que és un animal típic de bosc, del qual tan sols s’allunya per pasturar a les clarianes assollelades properes.

Viu en petits grups familiars formats per un mascle dominant, les femelles i els joves, i acostuma a tenir una sola cria (a vegades 2) després d’una gestació d’uns 9 mesos. Durant l’època de reproducció, els mascles lluiten a cops de cap entre ells per tal d’aconseguir els grups de femelles.

La seva alimentació a la natura es basa principalment en herba, fulles i escorça dels arbres joves, mentre que en el Zoo mengen userda, ordi, pastanagues, segó, garrofes, pomes i pinso.

El bisó europeu es trobava antigament a quasi tot Europa, ocupant els extensos boscos que cobrien gairebé tot el continent. La destrucció dels boscos i l’excessiva caça van anar reduint la seva distribució. A primeries del segle XX només en quedaven en dos reductes: al Caucas, descrita com una subespècie de muntanya de dimensions més petites i desapareguda el 1919, i l’altra al bosc de Bialowieza, a la frontera entre Polònia i l’URSS, de la qual se’n va matar l’últim exemplar l’any 1921.

Semblava, doncs, que l’extinció de l’espècie era definitiva, atès que tan sols restaven vius 56 individus repartits pels zoològics europeus. Però l’any 1923 fou fundada la Societat Europea per a la protecció del Bisó, per tal de formar grups reproductors coordinats i fer alliberaments a natura. L’any 1926 s’alliberaren 3 exemplars, i així començà una aventura per a la recuperació del bisó europeu que, coordinada pel Zoo de Varsòvia, ha dut a que l’any 1997 tinguéssim 1096 individus en captivitat, que donen suport als 1829 que ja hi ha en llibertat.

Neix un bisó europeu a Barcelona

El Zoo de Barcelona, que també és membre del programa de reproducció del bisó europeu, va tenir un naixement el passat 14 de maig. La cria és un mascle, que veieu a la foto, i presenta un bon estat de salut.

Resposta del mes de maig:

Sabríeu dir quin és el principal depredador dels lleons marins?

La resposta correcta és l’orca, un poderós caçador que captura sovint tant animals adults com, encara amb més freqüència, els joves i inexperts lleons marins que comencen el seu aprenentatge en el món marí . Per tant, si heu encertat, enhorabona!!

Guanyadors del sorteig de maig:

La classe de primer de Primària  B del Centre Escolar Empordà de Roses. Moltes felicitats a tots els alumnes i a la seva mestra, Dolors Oliver. I recordeu que ben aviat rebreu a l’escola les dues guies del Zoo!

Pregunta d’aquest mes :

El bisó europeu habita avui als boscos ben conservats de l’est d’Europa. Però, sabríeu dir si els bisons han format part alguna vegada de la fauna ibèrica?

Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es .Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població. Mireu la resposta al següent número del butlletí electrònic del Zoo.

Entre les respostes correctes sortejarem una GUIA DELS ANIMALS DEL ZOO i una GUIA BOTÀNICA DEL ZOO, que us serà enviada dins el mes següent a la publicació de la resposta. ANIMEU-VOS A PARTICIPAR !

Com és habituals d’uns anys cap aquí, durant la segona setmana de setembre el Departament d'Educació del Zoo de Barcelona organitzarà unes JORNADES DE PORTES OBERTES dirigides a mestres i professors. Per segon any consecutiu, a més de la jornada al mateix Zoo, se’n faran d’altres als ICEs de les Universitats de Lleida, Girona i Rovira i Virgili, de Tarragona.

En aquestes trobades s’hi expliquen les activitats que duu a terme el Departament d'Educació, com es podem implementar a les escoles i són una bona ocasió per a rebre els suggeriments dels ensenyants. Com sempre, s’obsequiarà als assistents amb un aperitiu i els darrers materials educatius que hagi editat el Departament d'Educació del Zoo de Barcelona.

En Floquet de Neu, va ser sotmès, el passat 28 de maig, a una operació de cataractes al seu ull dret. Aprofitant l'anestèsia, els especialistes van sotmetre l'animal a una revisió general que va tenir una durada de gairebé dues hores. La intervenció es va desenvolupar amb normalitat i èxit.

La decisió d'operar de cataractes Floquet de Neu es va prendre el setembre passat, quan els especialistes que van intervenir el goril·la d'un càncer de pell van descobrir que patia una alteració notable a tots dos ulls. De fet, els especialistes van interpretar que algunes de les gesticulacions de l'animal estaven motivades per la falta d'agudesa visual.

Amb aquesta operació, es va tractar de reduir les cataractes de l'ull dret de Floquet de Neu, deixant per més endavant el tractament de l'ull esquerre (menys afectat per aquest problema), doncs, com succeeix amb els humans, mai s’operen tots dos ulls a la vegada. La intervenció va ser dirigida per Jesús Fernández, veterinari del Parc Zoològic de Barcelona, en col·laboració amb els doctors Joan Vidal, Albert Borau i Diego Carrillo, de l'Institut Guttman. L'operació de cataractes va ser practicada pels especialistes Miquel Badia (Clínica Badia) i Teresa Peña (Facultat de Veterinària de la UAB).

Cal destacar que aquesta és la primera operació d'aquestes característiques que es fa a un goril·la d'edat tan avançada com Floquet de Neu, que aproximadament té 39 anys. De fet només hi ha constància de quatre casos més a Europa i de 3 als Estats Units, totes elles efectuades en exemplars de menor edat que Floquet de Neu.

A més a més de l'operació de cataractes, l'equip veterinari ha dut a terme també una revisió periòdica que ha consistit en l'obtenció de biòpsies, així com en la realització d'una analítica general i de dos exàmens, l'un urològic i l'altre dental.
Tot i que caldrà esperar uns dies fins a disposar de les mostres de les biòpsies, de moment sembla que no s'ha reproduït el càncer de pell operat el setembre passat.

Actualment, el Zoo de Barcelona està duent a terme una remodelació complerta de la instal·lació d’en Floquet de Neu. Clica aquí si el vols veure en directe.

A mitjans de març ens va arribar un mascle de Tigre de Sumatra Panthera tigris sumatrae, nascut el dia 1 de gener de 1993 a Augsburg (Alemanya), i que vivia al Zoo de Wuppertal (Alemanya). Es diu Andi i ens l’han cedit en préstec dins del programa europeu de cria d’aquest escàs i amenaçat felí asiàtic.

El tigre de Sumatra, una subespècie endèmica d’aquesta illa d’Indonèsia, es caracteritza per ser més petit que les subespècies continentals, pel seu color més fosc i per tenir una petita crinera al clatell. Es troba avui en greu perill d’extinció. La desforestació, el conreu de grans zones abans verges i la caça furtiva han provocat que aquest gran caçador només sobrevisqui en els pocs llocs ben conservats que encara queden a l’illa, principalment localitzats en les àrees muntanyoses de les serralades centrals. Les últimes dades conegudes donen un resultat molt decebedor: es creu que no queden més de 500 exemplars en llibertat.

Donada aquesta precària situació, aquesta subespècie de tigre està sent objecte d’un programa internacional de cria en captivitat que pretén aconseguir l’existència en captivitat d’un mínim nombre d’exemplars que assegurin la seva supervivència.

L’Andi formarà parella amb la jove femella de tigre de Sumatra que ja tenim a la col·lecció des de fa temps, amb la qual cosa esperem poder aconseguir en el moment adequat la seva reproducció, i ajudar així a incrementar la població mundial d’aquest emblemàtic i amenaçat animal.

Si voleu veure fotografies del Tigre de Sumatra a la natura cliqueu aquí.

Una de les espècies més vistoses de la galeria dels titins del Zoo de Barcelona és el tití emperador Saguinus imperator.

Des de l’any 1990, data en la qual van arribar els primers exemplars d’aquesta espècie al Zoo de Barcelona, s’ha intentat la seva reproducció sense aconseguir-ho fins el passat 19 d’abril. Com és habitual en les espècies de callitrícids, han nascut dos bessons dels que són tenen molta cura els seus progenitors.

El titi emperador és una espècie en greu perill d’extinció que habita a Brasil i Perú. Es caracteritza per un espectacular bigoti blanc d’aparença imperial, d’on ve el seu nom. La població captiva a Europa és aproximadament d’uns 150 exemplars. Existeix un programa de reproducció en captivitat EEP coordinat pel Zoo de Lisboa, que controla i supervisa el manteniment d’aquesta espècie, que és una de les més difícils de reproduir.

Des de la llunyana primavera de l’any 1983, el Zoo de Barcelona té a la seva col·lecció un exemplar femella d’anaconda verda o comuna Eunectes murinus. Aquest animal, que quan va venir procedent del Zoo del Bronx de Nova York era una animal jove de menys de dos metres de longitud, ara mesura quasi 5 metres i pesa  prop dels 100 kg.

La seva instal·lació ha anat canviant durant aquests quasi 20 anys. La darrera, naturalitzada i amb una bona zona aquàtica on submergir-se, s’ha quedat petita a causa de l’extraordinari creixement d’aquest animal durant els últims anys.

Per aquesta raó, hem ampliat la instal·lació just el doble. Ara tindrà una zona més àmplia on banyar-se, ja que les anacondes verdes passen la major part del seu temps a l’aigua. També hem naturalitzat de nou tota la instal·lació, intentant que l’entorn ens recordi les basses i rius de la conca de l’Amazones on viu aquesta espècie. Les anacondes són famoses per ser, junt amb les pitons reticulades o Python reticulatus, les serps més grans del món. Poden arribar a una llargària de 9 metres encara que, normalment, no són tan grans.

Aquesta ampliació també ens permetrà intentar reproduir l’espècie, ja que ben aviat la ajuntarem amb un mascle. Si tenen descendència, ja ens podem preparar, perquè les anacondes verdes poden tenir fins a 90 cries de cop (són ovovivípares i pareixen les cries ja totalment formades).