Els titins, els primats més petits del món, viuen a les selves humides del sud de l’Amèrica Central i quasi tota l’Amazònia. N’existeixen més de 20 espècies i moltes d’elles es troben avui en greu perill d’extinció.

Un bon exemple d’aquesta delicada situació el representen les diferents espècies de titins lleó, habitants típics de la molt malmesa selva atlàntica brasilera, coneguda amb el nom de “Mata Atlàntica”.

Al Zoo de Barcelona tenim un representant d’aquest grup, el tití lleó de cap daurat Leontopithecus chrysomelas, que es caracteritza pel contrast entre el color negre del cos i el color daurat del cap. Pesa un màxim de 700 g en estat adult i té poc més de 30 cm de llargària.

Habita tan sols en unes petites àrees selvàtiques de l’estat de Bahia, al Brasil, i s’alimenta de fruites, flors, nèctar, làtex, resines i petits animals com granotes, cargols, aranyes i insectes. Forma petits grups familiars i els seus territoris acostumen a ocupar les parts més altes dels arbres.

Després d’una gestació de 132-145 dies neixen normalment dos petits i en tenen cura per igual els dos membres de la parella. La seva longevitat en captivitat és de fins a 15 anys. El passat 7 de juny dos petits van néixer al Zoo de Barcelona i es troben en perfecte estat i a la vista del públic.

Com totes les espècies de titins lleó, el de cap daurat està protegit internacionalment i, des dels zoològics, ajudat per programes de cria en captivitat per tal de mantenir una població captiva prou nombrosa que garanteixi la seva supervivència, i poder realitzar reintroduccions en el moment en que sigui factible.

Vols sentir quin so fan els titins lleó de cap daurat? Clica aquí i ves fins al final de la pàgina. Vols saber més sobre conservació de titins? Clica aquí.

 

La Mata Atlàntica és la regió selvàtica de la zona atlàntica d’Amèrica del Sud. És una de les 25 Zones Crítiques de la Biodiversitat Mundial. Aquesta selva, totalment diferent de la selva amazònica, conserva en l’actualitat tan sols un 7,5% de la seva extensió original.

La Mata Atlàntica, malgrat la reduïda superfície que encara conserva, presenta un grau de biodiversitat més gran que el que podem trobar a la Selva amazònica (com exemple, unes 353 espècies de mamífers davant de 261 espècies a l’Amazones).

Les principals amenaces són la destrucció i la fragmentació de l’hàbitat. Entre 1990 i 1995 la superfície equivalent a un camp de futbol era destruïda cada 4 minuts. Altres greus amenaces són la caça i el comerç d’espècies animals i vegetals, moltes d’elles endèmiques de la regió.

Algunes d’aquestes espècies animals són objecte de programes específics de cria en captivitat a Europa (EEP): tití lleó daurat Leontopithecus rosalia, tití lleó de cap daurat Leontopithecus chrysomelas, tití lleó negre Leontopithecus chrysopygus, caputxí de pit groc Cebus xanthosternus, hoco de Blumenbach Crax blumenbachii, papagai de cua vermella Amazona brasiliensis i altres papagai Amazona petrei, Amazona rhodocorytha ....

En alguns casos, com en els titins lleó, aquests programes en captivitat complementen programes in situ que es realitzen a la regió:  àrees en les quals l’espècie ha desaparegut, es repoblen amb individus provinents de captivitat o amb exemplars de zones destruïdes que són traslladats a zones que encara es mantenen en condicions acceptables, i en tots aquests exemplars es monitoritza la seva evolució i adaptació al medi a fi i efecte d’assegurar la seva supervivència en llibertat.

L’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) va decidir en el seu últim Congrés celebrat a Praga al setembre de 2001 promoure la conservació de la Mata Atlàntica a les institucions zoològiques a través d’una campanya educativa que donés a conèixer al públic en general la problemàtica d’aquesta regió, i realitzar també una campanya de recollida de fons per col·laborar en el finançament de programes i equips que treballen a la zona realitzant activitats de conservació.

El Parc Zoològic de Barcelona s’adhereix a aquesta campanya facilitant una bona informació sobre la Mata Atlàntica i la seva problemàtica a la Galeria de Titins, on viuen set espècies de Cal·litrícids, entre elles una parella de tití lleó de cap daurat Leontopithecus chrysomelas. A més, s’acaba d’inaugurar una important ampliació de les instal·lacions d’aquests petits primats en greu perill d’extinció que ha de millorar notablement les seves condicions de vida.

Resposta del mes de juny :

Sabríeu dir si els bisons han format part alguna vegada de la fauna ibèrica ?

La resposta correcta és que sí, encara que fa molts anys. La millor prova d’això és la presència de restes fòssils de bisons i, fins i tot, les pintures rupestres d’aquests animals que s’han trobat en moltes coves de la península Ibèrica (com les d’Altamira).  Per tant, si heu acertat, enhorabona!!

Pregunta d’aquest mes:

Sabríeu dir perquè rep el seu nom el tití lleó?

per la gran diferència que hi ha entre mascles i femelles

per presentar una espessa crinera

per la seva marcada agressivitat

Envieu la resposta a escolazoo@mail.cinet.es

Indiqueu el nom del centre, nivell educatiu, nom de la classe (si en té), nom del mestre o mestra, adreça i població. Mireu la resposta al següent número del butlletí electrònic del Zoo.

Entre les respostes correctes sortejarem una GUIA DELS ANIMALS DEL ZOO i una GUIA BOTÀNICA DEL ZOO, que us serà enviada dins el mes següent a la publicació de la resposta.

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR !!

 

El Zoo, més a prop de les escoles

Si durant aquest mes de juliol planifiqueu el curs 2002/2003,  una visita ràpida a les pàgines de www.zoobarcelona.com/educacio us pot ser de molta utilitat.

Hi podeu trobar totes les visites que s’ofereixen al Zoo de Barcelona, classificades per nivells escolars, i amb suggeriments per fer activitats amb els alumnes abans de la visita, una explicació del que es fa durant la visita i més idees per dur a la pràctica després de la visita.

També hi trobareu facilitats per realitzar la reserva i la informació de preus i horaris.

Jornades de Portes Obertes

Com és habituals d’uns anys cap aquí, durant la segona setmana de setembre el Departament d'Educació del Zoo de Barcelona organitzarà unes JORNADES DE PORTES OBERTES dirigides a mestres i professors. Per segon any consecutiu, a més de la jornada al mateix Zoo, se’n faran d’altres als ICEs de les Universitats de Lleida, Girona i Rovira i Virgili, de Tarragona.

En aquestes trobades s’hi expliquen les activitats que duu a terme el Departament d'Educació, com es podem implementar a les escoles i són una bona ocasió per a rebre els suggeriments dels ensenyants. Com sempre, s’obsequiarà als assistents amb un aperitiu i els darrers materials educatius que hagi editat el Departament d'Educació del Zoo de Barcelona.

 

Com ja deveu saber, la colònia de bernats pescaires Ardea cinerea del Zoo de Barcelona és la més gran de Catalunya. Enguany s’han comptabilitzat més de 70 nius ocupats, la major part dels polls nascuts han sobreviscut sense problemes  i s’ha de tenir en compte que, a més, algunes de les nostres parelles arriben a criar amb èxit dues niuades cada temporada. La colònia s’ha convertit, per tant, en un important centre de dispersió d’exemplars cap a la natura, ja que quan els joves s’independitzen dels pares, bona part d’ells abandonen el recinte del Zoo i s’integren a la població salvatge.

I perquè això sigui possible, hi ha un factor especialment determinant: la quantitat d’aliment a la qual tenen accés els ocells durant el període reproductor. És en aquest punt on el Zoo intervé d’una manera directa en la vida dels bernats, per altra banda del tot independent, ja que els hi subministrem diàriament una bona quantitat de peix que facilita el manteniment i l’èxit reproductor de la colònia.

Resulta un autèntic espectacle veure com els bernats, acompanyats d’altres ocells que s’aprofiten de la situació com esplugabous, martinets blancs o gavines, segueixen volant al cuidador que els hi porta el menjar fins a concentrar-se tumultuosament en el lloc on saben que el rebran, el pla de gespa que hi ha a la instal·lació dels pelicans que es troba davant de la instal·lació dels lleons marins.

 

El 31 de maig passat, en Floquet de Neu va rebre la visita de dos destacats astres de la galàxia hollywoodiana: Leonardo Di Caprio i Tobey Maguire. L’heroi del Titànic i el nou home aranya de la Columbia van venir a Barcelona en viatge de plaer amb alguns amics i no van voler marxar sense conèixer la nostra estrella internacional. Mentre es miraven en Floquet amb gran curiositat i el fotografiaven sense treva, Di Caprio ens va explicar que fa temps que s’interessa per la causa dels goril·les i que ha fet importants aportacions a la Fundació Dian Fossey, que treballa per a la conservació del goril·la de muntanya.

 

El gosset de les praderies cuanegre Cynomys ludovicianus és un petit rosegador d’hàbits excavadors que viu a les grans praderies nord-americanes i que forma immenses colònies sota terra, autèntiques ciutats subterrànies constituïdes per quilòmetres de corredors que comuniquen entre si els caus dels diferents clans familiars, la unitat social bàsica d’aquests animals.

Si passeu per la seva instal·lació, situada a prop de l’entrada del Zoo, entre els pandes vermells i els formiguers gegants, veureu com juguen i remenen els 6 nous petits que han nascut enguany, dos d’ells més petits que els altres quatre, la qual cosa indica que provenen de dues ventrades diferents.

Agames barbudes

El dia 12 d’abril d’enguany van néixer al Terrari del Zoo de Barcelona 11 petites agames barbudes Pogona vitticeps. Aquests rèptils, que poden arribar a mesurar uns 60 cm, són originaris d’Austràlia oriental i habiten en zones semidesèrtiques pedregoses. Reben el seu nom perquè sota el cap tenen un ampli sac a la gola amb nombroses espines que despleguen quan se senten amenaçats. Encara que no és la primera vegada que aquesta espècie es reprodueix a les nostres instal·lacions, el seu naixement ha sigut molt benvingut, principalment perquè el seu tarannà manyac les fa molt apreciades en les activitats que realitza el Departament d’Educació, ja que els nens poden tenir contacte directe amb aquests inofensius i pacients animals.

Agames de gorgera

Després de dos mesos i mig d’incubació a 30º C, han nascut 5 agames de gorgera Chlamydosaurus kingii (clica aquí per veure’n una foto espectacular) Aquests espectaculars llangardaixos que habiten el nord i l’est d’Austràlia i Nova Guinea són molt coneguts per la seva impressionant gorgera que es desplega quan l’animal se sent amenaçat; un altre comportament espectacular que presenta aquesta espècie és l’habilitat de fugir ràpidament caminant sobre dues potes. És la primera vegada que aquest animal es reprodueix a les nostres instal·lacions i podreu veure els petits a la sala de reproducció assistida del Terrari.