10. Espècies invasores i alliberament d'espècies exòtiques, el cas de les tortuges de Florida

Molt sovint s'adquireixen animals exòtics de companyia sense tenir un adequat coneixement de les seves necessitats i les seves característiques. Això comporta a la llarga un seriós problema tant per l'animal com per a la persona que l'ha portat a casa seva. A més dels requeriments bàsics de menjar, allotjament i sanitat, no sempre fàcils de proporcionar, s'han de considerar també altres factors importants que gairebé mai es tenen presents : els anys que l'animal pot viure en captivitat i les dimensions que pot assolir.

Un exemple clar és el de la tortuga de Florida. Es tracta d'una espècie exòtica molt popular com a animal de companyia que quan es compra a la botiga acostuma a ser una bonica i petita tortuga de no més de 5 o 6 cm. Però pot arribar a viure més de 30 anys, a mesurar fins a 30-35 cm de llargària i a comportar fins i tot problemes de convivència donada la seva forta agressivitat. Davant d'aquest problema, la resolució que s'acostuma a prendre, amb tota la bona intenció del món i també força inconsciència, és alliberar l'animal al riu, llac o maresma més propera.

I aquest benintencionat alliberament d'una espècie exòtica en un ambient natural que no és el seu acaba sempre per ser perjudicial. Es poden trobar exemples d'aquest fet arreu del món, però avui el tenim a casa nostra amb la tortuga de Florida, alliberada amb freqüència en molts ambients humits del nostre país, i que comença a ser un greu problema per a molts dels nostres espais naturals.

D'alimentació carnívora, depreda sobre les espècies autòctones de peixos en perill d'extinció com el fartet o l'espinós, i entra en competència amb èxit amb les nostres tortugues d'aigua autòctones, la tortuga de rierol i la tortuga d'estany, que en l'actualitat es troben també en una delicada situació. De fet, en els darrers anys ja s'han trobat postes d'ous d'aquest animal exòtic en els tres parcs naturals d'ambient aquàtic més importants de Catalunya : els aiguamolls de l'Empordà, el Delta de l'Ebre i els aiguamolls del Prat del Llobregat, prova definitiva de que la seva adaptació és bona i de que en pocs anys pot convertir-se en un veritable flagell que amenaci la supervivència de les nostres espècies autòctones de tortuga.