| Pingüí
de Humboldt (Spheniscus humboldti) |
|||||||
|
O. Sphenisciformes F. Spheniscidae
|
 |
||||||
|
|
|||||||
 |
|||||||
|
Hàbitat:
mar |
||||||
|
Reproducció: ovípara | ||||||
|
Alimentació: s'alimenta de peixos, crustacis i calamars | ||||||
|
Vida social: totes les espècies són gregàries i formen colònies reproductores a les costes de les regions fredes i temperades de l'hemisferi sud | ||||||
|
pes
|
3-5 kg | ||||||
|
llargària |
65-73 cm | ||||||
|
incubació
|
38-42 dies | ||||||
|
nombre
d'ous
|
2 | ||||||
|
longevitat |
més de 37 anys en captivitat | ||||||
 |
|||||||
|
|
|||||||
|
Els pingüins de Humboldt són ocells adaptats a la vida marina que han perdut la capacitat de volar. En canvi, són nedadors excel·lents. En consonància, les ales han esdevingut aletes. Com a adaptació a la vida marina, les plomes són petites per no oferir resistència a l'aigua i el plomatge és molt atapeït per protegir el cos del fred i la humitat. El pingüí de Humboldt viu a les costes de Xile i Perú, banyades pel corrent marí de Humboldt. Forma petites colònies de cria, preferentment a zones de penya-segats. Fa el niu a forats, esquerdes o coves i ponen dos ous. Les poblacions d'aquest pingüí han experimentat una davallada important en els darrers anys; els exemplars del Zoo de Barcelona participen en un programa europeu de cria en captivitat. |
|||||||
